FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit sec monocarpel·lar que s'obre per una sola fissura longitudinal, corresponent a la sutura ventral del carpel. Estructura anatòmica o histològica de la pell o de les mucoses que, en forma de cripta, sac petit, depressió o cavitat, té una funció glandular [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'alguna cosa. Tot això fa olor de frau. olor de resclosit Tuf especial que agafen les coses que han estat llarg temps tancades en un lloc no ventilat i poc sec. Perfum 2 . Un flascó d'olor. Carregat d'olor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
intensificació brusca de l'agent modificador. Sobtar-se un guisat per massa foc. Sobtar-se els sembrats per un vent sec i calent. El cuir de la sola, agafar mal aspecte i esdevenir trencadís a causa d'haver estat sotmès a l'acció d'aigua d'escorça massa carregada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operació de rentar. Rentatge de minerals. Rentatge de derivats del petroli. rentatge en sec Rentatge dels gèneres tèxtils i de les peces de roba amb dissolvents orgànics i no amb aigua. rentatge de la llana Desgreixatge 2 1 . rentatge a llom [o rentatge en vida, o rentatge al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sot longitudinal que fa l'arada. Sec o arruga longitudinal. tornar a solc Encarrilar 2. Senyal longitudinal, més o menys ample i profund, que deixa una cosa en una altra en arrossegar-s'hi tot penetrant-hi. Senyal o rastre que deixa a la superfície de l'aigua el pas d'una nau o d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excavació vertical practicada en el subsol fins a trobar aigua. Treure aigua del pou. Un pou som, pregon. Escurar, eixugar, un pou. Un pou sec. pou artesià Pou d'aigua que brolla a la boca. pou de greixina Pou que beu l'aigua d'un aqüífer d'impregnació. pou de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa que es trenca, es bada, s'aclivella, esclata, bat, violentament, fer un soroll sec. Sento petar les finestres: deu fer una ventada molt forta. Com peten les castanyes al foc! Fer petar les xurriaques. Feia un fred que petàvem de dents. No hauria de menjar tant: està que peta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dificultats. Que encara no és sec, s'aplica als arbres, a la llenya, als llegums, etc. És una llenya verda i no cremarà. Que no ha acabat de madurar. El raïm encara és verd. Ha menjat pomes verdes i li han fet mal. La guineu quan no les pot haver diu que són verdes. És un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet comestible de l'ordre de les tricolomatals, de mida petita, de color de cuir nou, que es fa als prats, tant a la tardor com a la primavera, formant erols de molts carpòfors alineats, i que es comercialitza sovint sec com a condiment (Marasmius oreades). cama-sec de bosc Cama-sec fals [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, als braços). La baixada em va segar les cames. Se'm van segar les cames. Portant aquesta criatura se m'han segat els braços. Un cordill, una corda, etc., fer un sec (allà on són lligats). [...]
