1 desconcertar trastornar desorganitzar descompondre espatllar esbordellar aixafar la guitarra(a algú), desbaratar-li els plans. esqueixar la grua esguerrar (o aigualir) la festa 2 derrotar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desmanegar(un afer, etc.) desgavellaro esgavellar desconjuntar desbaratar(->) desordenar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

vèncer. desconfir desbaratar desfer. Desfer l'exèrcit enemic. destrossar, derrotar completament. esvair rompre. Havia rompuda i desbaratada llur armada. Rompre un escamot enemic. batre debel·lar, vèncer per les armes, derrotar. sobrar fer fugir a la desbandada posar en vençó(ant.) Manuel [...]

1 reunir, barrejar. prendre la a per la be, confondre dues idees, etc. prendre(algú) per un altre, confondre'l amb un altre. trabucar, confondre, parlant, unes lletres o paraules amb altres. 2 torbar desconcertar desbaratar humiliar avergonyir reduir a la impotència 3 desconcertar. Manuel [...]

desordenar, desbaratar. torbar(->) destemptar, posar algú en un estat d'esperit en el qual hom no sap què fer. destarotar(fam.) atordir desesmar confondre atorrollar fer perdre el cap fer perdre l'aplom (o la serenitat, o la seguretat) fer perdre l'esma Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

desarreglar desarranjar desajustar desorganitzar esgavellaro desgavellar desbaratar esvinçar tragirar trastornar desendegar desguitarrar desballestaro desemballestar desacordar desagençar desendreçar esbadinar(≠ esbadiar) desmarxar, destruir el bon ordenament o funcionament d'una cosa [...]

desmanegar tudar averganyar avariar atrotinar. Els anys han atrotinat aquesta màquina. menyscabar desconjuntar desllorigar esvinçar estropellaro atropellar esgavellar destrossar desbaratar esguerrar cagar-la, espatllar un negoci. Cp. trastornar, danyar 2 (espatllar-sepron.). Dislocar-se un membre o un [...]