FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esquinçar lleugerament la pell (d'una part del cos) amb les ungles, les urpes. Em va esgarrapar tota la cara. En la baralla el van ben esgarrapar. Els gats esgarrapen. Esgarrapar la terra els animals. Aquest tremp espuntat esgarrapa el paper. Treure profit d'una cosa, especialment per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arma antiga que consisteix en una asta o pal que porta en un extrem un ferro petit i agut, més curta que la llança. Barra llarga de fusta i amb punta de ferro que s'usa per a picar els toros a les corregudes de bous. Coll de la baralla francesa que duu dibuixades fulles lanceolades [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tallar o llevar el cap o l'extrem superior (d'alguna cosa), tallar-ne les puntes. Han escapçat els arbres del passeig. Separar (un tros de suro) d'un dels caps del tap o del carrac per adreçar-lo. Un jugador, dividir en dues piles (la baralla de cartes un cop remenades), perquè qui [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre part. Intervenir en una negociació. Intervenir en un procés. Ficar-se en un afer per arranjar-lo, modificar-lo, etc. El guàrdia intervingué en la baralla. Examinar i censurar (comptes, certes operacions). L'autoritat competent, impedir (a algú) la lliure [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excitar (algú) a fer una cosa. Provocar els soldats a la rebel·lió. Excitar (algú) a la baralla. De vosaltres dos, qui ha estat que ha provocat l'altre? Suscitar un desig (a algú). I encara diran que és ella que l'ha provocat. Suscitar. Les seves paraules van [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part d'una composició musical tocada per un sol instrument o cantada per una sola veu. Joc de cartes que es juga amb una baralla de la qual s'han tret els dosos, els vuits i els nous, que es reparteix entre tres jugadors, i en què el jugador que creu tenir bon joc per a guanyar juga [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fugir del born Defugir una baralla, una contesa. fugir una cosa del cap Anar-se'n de la memòria. fugir del foc i caure a les brases Salvar-se d'un perill, d'un mal pas, etc., per a caure en un altre de pitjor. fugir dels vicis Allunyar-se'n. fugir per la tangent Anar-se'n per la tangent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cara del dau marcada amb un punt. Carta de cada coll de la baralla marcada amb un sol punt i que en la majoria de jocs guanya la resta de cartes del mateix coll. sempre hi ha un sis o un as [o sempre té un sis o un as] V. sis. Persona que excel·leix en una activitat determinada. Es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en un tripijoc, en una baralla, etc. ballar-la grassa Passar-ho bé, tenir molts diners. ballar-la magra Passar-la magra. ballar segons el so Acomodar-se a les circumstàncies. [...]
