FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
certs verbs de moviment, expressa relacions que denoten: El punt d'arribada, sobretot amb els demostratius i els mots un i algun. Havien anat en aquella casa. Pujarem en aquella ermita. Entràrem en una sala. El mitjà de locomoció. Hi podem anar en cotxe o en tren. Formant part d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
És emprat reemplaçant: Una determinació circumstancial introduïda amb la preposició de. Ell ve del teatre, i jo també en vinc. Hi he entrat a les sis, al teatre, i en surto ara. Un complement introduït amb la preposició de. Ell parla sempre d'ella; jo no en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el català central en registres informals, forma masculina de l'article personal, emprat davant de noms, cognoms i malnoms començats en consonant. L'Antoni i en Joan. La Maria i en Pere. L'Alemany i en Pujol. En Remuga. En el baleàric en registres informals, forma masculina de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa relacions que denoten l'acompanyament, l'instrument, el mitjà. Era a l'hort amben Pere. Anava amb el meu germà. S'ha tallat el dit amb el ganivet. Anar amb bicicleta. Comprar-ho amb els meus diners. Aconseguir una cosa amb precs, amb amenaces. Parlar amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En moviment, fora de lloc, en renou. En arribar, ho trobà tot en doina. anar en doina Ésser tret del seu lloc i posat en moviment, fet anar d'una part a l'altra. En aquesta casa, tothom va en doina! [...]