1.
realitat
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 realidad. 2 en realitat en realidad. 3 esdevenir realitat convertirse en realidad. 4 la realitat [allò que és real] la realidad. [...]
|
2.
distorsionar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 fís i tecnol distorsionar. 2 fig distorsionar. Distorsionar la realitat, distorsionar la realidad. [...]
|
3.
matèria
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [realitat] materia. 2 materia. Matèria d'ensenyament, materia de enseñanza. Catàleg per matèries, catálogo por materias. 3 asunto m, tema m, materia. És una matèria de la qual no sé res, es un tema del que no sé nada. 4 en matèria de en materia de, en cuestión de. 5 entrar en matèria entrar en [...]
|
4.
material
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 material. Realitat material, realidad material. 2 [materialista] materialista, material. 3 [real i tangible] material. No té possibilitats materials de tirar endavant el seu pla, no tiene posibilidades materiales de llevar adelante su plan. m 4 tecnol [màquines, instruments] material. 5 pl [...]
|
5.
conèixer
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 conocer. Conèixer la realitat, conocer la realidad. Conèixer un autor, conocer a un autor. 2 [tenir consciència] conocer. Conec les meves limitacions, conozco mis limitaciones. 3 [descobrir] ver, conocerse [impers]. Ja conec que n'has feta alguna, ya veo (o se conoce) que has hecho alguna [...]
|
6.
esquena
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, caballete. 15 girar l'esquena [per fugir] volver la espalda. 16 girar (o donar) l'esquena a algú fig volver (o dar) la espalda a alguien. 17 girar-se d'esquena a [la realitat, els fets, etc] volverse de espaldas a. 18 girar-se d'esquena a [algú] oponerse, ir contra. 19 no doblegar l'esquena fig no dar golpe [...]
f 1 anat [del cos, d'un vestit] espalda. 2 [d'un llibre] lomo m. 3 [d'una cadira] respaldo m, espalda. 4 [d'un ganivet] canto m, lomo m. 5 [part posterior] espalda, dorso m. 6 [part superior i convexa] lomo m. L'esquena d'una muntanya, el lomo de una montaña. 7 a esquena (o a l'esquena) de a espaldas de, a expensas de, a costa de. 8 caure d'esquena fig [sorprendre's] caer (o caerse) de espaldas. 9 d'esquena de espaldas. Sempre dorm d'esquena, siempre duerme de espaldas. 10 doblegar l'esquena fig trabajar, sudar. Si vols guanyar diners hauràs de doblegar l'esquena, si quieres ganar dinero tendrás que trabajar. 11 doblegar (o corbar) l'esquena fig [mostrar-se servil] doblar el espinazo. 12 espolsar l'esquena a algú fig i fam medir las espaldas (o las costillas) a alguien. 13 esquena d'ase constr [d'un mur] albardilla, mojinete. 14 esquena d'ase constr [d'una corbeta] lomera, mojinete, caballete. 15 girar l'esquena [per fugir] volver la espalda. 16 girar (o donar) l'esquena a algú fig volver (o dar) la espalda a alguien. 17 girar-se d'esquena a [la realitat, els fets, etc] volverse de espaldas a. 18 girar-se d'esquena a [algú] oponerse, ir contra. 19 no doblegar l'esquena fig no dar golpe, no trabajar. Aquest mai no ha doblegat l'esquena, este nunca ha dado golpe. Aquest noi és un gandul: no hi ha manera de fer-li doblegar l'esquena, este chico es un gandul: no hay forma de hacerle trabajar. 20 parar l'esquena fig aguantar mecha, tragar quina. Per més que l'insulti, en Joan para l'esquena, por más que lo insulte, Juan aguanta mecha. 21 rompre's l'esquena fig i fam [treballar molt] reventarse, matarse. 22 tenir bona (o una bona) esquena (o tenir l'esquena grossa) fig i fam tener buenas espaldas (o tener las espaldas anchas). 23 tirar-se una cosa a l'esquena fig [una feina, una obligació, etc] echarse una cosa a la espalda. 24 tirar-s'ho tot a l'esquena fig echárselo todo a la espalda. 25 viure amb l'esquena dreta fig vivir sin dar golpe. |