Resultats de la cerca frase exacta: 313

91. allet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les agaricals, de mida petita, de cama esvelta i negrosa, caracteritzat per una forta olor d'all (Marasmius alliaceus, M. scorodonius i espècies afins). [...]
92. bromosa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les tricolomatals, de barret grisenc, gran, carnós i convex, comestible quan és jove i ben bullit, freqüent als boscos d'espècies caducifòlies (Clitocybe nebularis).  [...]
93. peziza
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del gènere Peziza, del grup de les cassoletes, de l'ordre de les pezizals, d'ascoma còncau, els ascs del qual es tenyeixen de blau amb els reactius iodats. [...]
94. esclatabufa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet dels gèneres Bovista, Calvatia, Langermannia i afins, del grup dels gasteromicets, que presenta un peridi membranós que engloba moltes espores i es desfà irregularment per l'àpex facilitant llur dispersió. [...]
95. llampat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afectat de llampadura. llampat dels ceps Malaltia de la vinya deguda al fong Stereum hirsutum. Mancat de seny, tocat del bolet. anar llampat Anar molt de pressa, com un llamp, decidit. [...]
96. socarrell
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del grup dels basidiomicets afil·loforats, que viu sobre soques cremades o en descomposició, especialment les soques d'arboç (Polyporus corylinus o P. tunetanus). Bolet de soca del gènere Polyporus i afins, comestible, en alguns casos, quan és jove i tendre. Negre [...]
97. fetjó
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet micorrizogen del gènere Rhizopogon de l'ordre de les boletals, que forma fructificacions globuloses a flor de terra o hipogees i pot aparèixer tant a la tardor com a la primavera.  [...]
98. lactari
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet micorrizogen del gènere Lactarius, de l'ordre de les russulals, de barret sovint deprimit i carn granelluda, amb tubs laticífers que, en els llocs ferits, exsuden un làtex de colors diversos. [...]
99. pampeta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet comestible de l'ordre de les tricolomatals, de barret bru vermellós o ataronjat, amb el marge sempre incurvat i les làmines denses i decurrents, freqüent a les pinedes (Lepista inversa).  [...]
100. cantarel·lals
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de fongs basidiomicets afil·loforats, de consistència carnosa, amb superfície esporífera situada sobre plecs, com les trompetes, làmines bifurcades, com el rossinyol, o agulletes, com el bolet de bou. Individu d'aquest ordre. [...]
Pàgines  10 / 32 
<< Anterior  Pàgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  Següent >>