161.
crioll anglès de les Bahames
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no en la llengua escrita. En el vessant oral, l'ús del crioll és força més habitual en qualsevol context. [...]
|
162.
erm
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, on no creix ni herba. terramper, íd. terrellero terrellera, íd. en el vessant d'una muntanya. tenassa, clap de terra empedreïda que no es pot conrear. tenassar, conjunt de tenasses. sequeral, terreny sec, mancat d'aigua. Cp. estepa Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
163.
crioll anglès de Grenada
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa a l'escriptura. En el vessant oral, l'ús del crioll és força més habitual en qualsevol context. Pel que fa al crioll de base francesa, [...]
|
164.
klamath-modoc
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
central del sud d'Oregon, al llarg del vessant oriental de la serralada de les Cascades, al voltant dels aiguamolls Klamath, la zona alta del llac Klamath, i els rius Williamson i Sprague. El territori dels modoc era més al sud, a la zona baixa del llac Klamath i al llac Tule, i a la zona que s'estén cap [...]
|
165.
crioll anglès d'Antigua i Barbuda
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
d'Antigua i la de Barbuda.L'anglès, parlat pel 14% de la població, funciona com a llengua oficial, malgrat la manca de qualsevol mena de legislació lingüística. És l'única llengua de les administracions, l'educació i els mitjans de comunicació, si més no pel que fa a l'escriptura. En el vessant oral [...]
|
166.
altura
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. cota, nombre que en els plans topogràfics indica l'altura d'un punt sobre un pla pres per base. El comandant havia decidit la presa de la cota 404. eminència, lloc eminent. socoster, part més alta d'un vessant. mirandao mirador, lloc elevat des d'on hom pot mirar al lluny. talaia, torre des d'on es [...]
|
167.
agua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f [en singular se utiliza con los artículos el o un] 1 [líquido] aigua. Un chorro de agua, un doll d'aigua. Un agua muy clara, una aigua molt clara. 2 [lluvia] aigua, pluja. Hoy tendremos agua, avui tindrem aigua. 3 [vertiente] aiguavés m, vessant m. Tejado a dos aguas, teulada de dos aiguavessos [...]
|
168.
ajuntar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
un sentit determinat. Les aigües d'aquest vessant s'arruen just davant del poble. arrossar-se, ajuntar-se a una persona determinada, de categoria, per fer-se veure, per treure'n algun profit. embrancar, ajuntar-se dos camins. A cent passes de casa embranquen les dues carreteres. [...]
1 Posar juntes persones o coses, fer-les anar juntes. rejuntar unir (→) reunir (→) afegir (→) acoblar encoblar agregar agombolar (≠ gomboldar). La gent s'havia anat agombolant al voltant de l'orador. aplegar apinyar. Els carreters s'havien apinyat vora el foc. acumular apariar, ajuntar dos (esp. mascle i femella) de manera que formin parella. aparionar, ajuntar dues coses de manera que formin parell. La seva feina consistia a anar aparionant les sabates del munt. annexar. Annexar un document a d'altres. adscriure, ajuntar o agregar algú al servei d'un cos o entitat. L'han adscrit a l'ambaixada de París. annexionar, annexar una regió, una província, etc. col·ligar, ajuntar en un sol concepte, en una proposició general. coaptar, ajuntar, adaptant-les l'una a l'altra, diferents parts, esp. d'un os trencat, d'una juntura dislocada. abocar, ajuntar les boques de dos recipients, de dues eines. fusionar, ajuntar, fent-ne un sol tot, diferents coses, esp. partits, interessos, etc. copular, ajuntar, acoblar. entestar, ajuntar dues coses ajustant-les per llurs caps o extrems. encadellar, ajuntar dues fustes o posts, etc., encaixant un crestall de l'una dins un solc de l'altra. acollar (≠ collar), ajuntar formant colla. Cp. endollar connectar, establir un lligam estret entre coses de la mateixa naturalesa. associar, ajuntar, encadenar, en el pensament. Associar dues idees. articular (→), ajuntar dues parts no d'una manera fixa, sinó deixant-los un joc determinat. El cúbit està articulat amb l'húmer. atropar, ajuntar formant colla, munió. aglomerar. La gent es va aglomerant en les grans ciutats. apomellar, ajuntar flors, cireres, etc., formant poms o pomells. conjuminar. Tot s'ha conjuminat contra meu. acabalar. Acabalar riqueses. adunar, reunir, ajuntar. arramassar, ajuntar allò que és escampat. ramassar, íd. (ramàs = rascle). rasclar, aplegar palla, herba, etc., amb el rascle. afeixegar, ajuntar coses formant feixos. conglobar, ajuntar quelcom formant una massa atapeïda, arrodonida. recollir, ajuntar coses disperses, especialment per treure'n un profit. arremolinar, reunir les ovelles en un ramat. concentrar, ajuntar en un sol cos o massa. cabdellar, acumular contínuament. Els deutes cabdellen interessos (Alc.). compilar o recopilar, ajuntar en una sola obra materials procedents d'altres obres o documents. arreplegar (→) Cp. adherir, conglutinar, aglomerar, barrejar Ant. Desajuntar. Desunir. Desacoblar. 2 (ajuntar-se pron.) agomboiar-se, ajuntar-se dos o més per anar plegats. arruar-se, ajuntar-se formant una massa que es mou en un sentit determinat. Les aigües d'aquest vessant s'arruen just davant del poble. arrossar-se, ajuntar-se a una persona determinada, de categoria, per fer-se veure, per treure'n algun profit. embrancar, ajuntar-se dos camins. A cent passes de casa embranquen les dues carreteres. entroncar. Aquest camí entronca amb la carretera de Barcelona. convergir o concórrer. Dues línies que convergeixen (o concorren) en un mateix punt. afolcar-se (Alc.), ajuntar-se formant com un folc o ramat. arraïmar-se, ajuntar-se formant com un raïm. Els badocs es van arraïmar al voltant del xarlatà. eixamenar-se, ajuntar-se (persones o animals) formant com un eixam. arremolinar-se. La gent s'arremolinava a les portes. Ant. Desaplegar-se. Desajuntar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |