FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció, manera, de posar el peu a terra en caminar. Havia passat pel prat sense deixar-hi senyalada la seva petja. Camina segur: té bona petja. Seguit de petjades. Han passat sense deixar petja. Trobar, perdre, la petja de les llebres. no deixar de petja No deixar de perseguir. No el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc on es guarden els pollets, ordinàriament una espècie de cove desfonat estret de dalt i ample de baix. Aparell anàleg de dimensions adequades per a ficar-hi una criatura que, recolzant-se de braços a la vora superior, pot caminar sense por de caure, la vora inferior [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nau gran dels segles xv i xvi. Nau vella. Vehicle vell i atrotinat. Andròmina 1 . Aquell no se sap treure la feina de les mans: és una carraca. Aquell no pot caminar mica de pressa: és una carraca. Mecanisme inclòs en un tornavís, en una clau d'enroscar i en d'altres eines [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Acció o moment de passar. Sortiren a veure el passant dels músics pel carrer. En tecnol., que travessa totalment una peça i sobresurt per l'altre costat, s'aplica a un caragol o a un element semblant. En heràld., que té l'actitud de caminar. Una guineu passant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
les del darrere per impedir que pugui córrer, caminar, etc. Barra, pal, etc., que comprimit contra el botó o altra part de la roda d'un carruatge impedeix que aquesta pugui rodar. Peça de ferro que uneix sòlidament les puntes d'una fanga. Llenca de drap que uneix les dues parts de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una empresa. Durant l'exercici de l'any passat les despeses van augmentar considerablement. Treball que té per objecte l'adquisició, el desenvolupament, la conservació, d'una facultat activa, d'una aptesa, d'una habilitat. Fer exercicis gimnàstics. Caminar és un bon exercici [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punt cardinal que cau a l'esquerra mirant a llevant. Fer vent del nord. L'estel del nord. [usat en aposició] Caminar en direcció nord. Part de la Terra, regió, situada envers el nord. Els freds del nord. Part d'un país més acostada al nord. El nord de França. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pot contenir. Barca capaç per a deu persones. Home capaç de les virtuts més grans. Que està en estat de fer alguna cosa, especialment extraordinària o dolenta. És capaç de caminar vint hores seguides. És capaç de fer un crim. És capaç de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en podries sortir escaldat. La grassor, la suor, etc., produir una inflamació cutània (en alguna part del cos). El frec de la sella m'havia escaldat les cuixes i em costava caminar. Se li van escaldar els ulls de plorar. Una planta, l'escorça d'una planta, els sembrats, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té algun dels òrgans de locomoció esguerrat o malalt de manera que camina amb una irregularitat perceptible. Un cavall coix. Un home coix. Coix del peu dret, del peu esquerre. Coix d'una pota del davant. Fer el coix. Anar coix. Caminar coix. S'atrapa més aviat un mentider [...]
