El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas dels compostos cultes, s'elimina normalment el segon element del compost. Cal tenir en [...]
Els possessius tònics (meu, meva, teu, teva, seu, seva, nostre, nostra, vostre, vostra) poden anar davant o darrere del nom. Si van davant del nom s'usen normalment amb article. Per exemple:
La meva llibreta és al costat de la seva.
No sé si corre més el seu cotxe o la meva moto.
En canvi, si [...]
Àrea temàticaTecnologies de la informació i la comunicació
. Normalment el context especialitzat evita la confusió que es produiria si s'associés localitzar a l'altra accepció que té aquest verb en els diccionaris catalans: 'determinar el lloc on es troba una persona o cosa'.
Es desestimen altres alternatives conceptualment menys precises, com ara adaptar (no permet [...]
, higienicosanitari, grecoromà, ludicorecreatiu.
Pel que fa a l'accentuació, només conserven l'accent del
segon element, és a dir, l'accent recau a l'última síl·laba tònica de la
paraula. És per això que si el primer element normalment s'escriuria amb accent, en el compost el perd: politicosocial i no [...]
anomenats acrònims, que es formen normalment a partir
de l'encaix de mots que es prenen com a base. Per exemple:
ofimàtica (oficina + informàtica)
boirum (boira + fum)
[...]
context pot ser necessari fer referència a l'envàs
constituït per una làmina plàstica transparent que ha estat bufada
perquè adquireixi la forma de l'objecte que ha de contenir, la qual
s'enganxa normalment a una base de cartó o de plàstic. La denominació
adequada en aquest cas és blíster, i no pack [...]
qualifiquen un nom, van normalment anteposats a aquest nom i es transformen, respectivament, en bon, bona i mal, mala. Per exemple:
És un bon lloc per parar.
Quina mala notícia que ens van donar ahir.
[...]
Per designar el parell de cobertes, generalment de cartó o plàstic i unides per un costat, entre les quals es guarden papers, documents, dibuixos, etc., i que normalment porten anelles, la denominació adequada en català és carpeta d'anelles (i no carpesano o carpesaro). [...]
especials:
Factura de pagament al comptat. A més de les dades que figuren en una factura ordinària, hi consta la signatura del venedor o la venedora per acreditar que n'ha cobrat l'import. Normalment, aquesta signatura va precedida d'alguna d'aquestes expressions: Venda al comptat, Cobrat, Ho he rebut [...]
Fitxa
818/6Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la factura
Resposta
La factura és un document que un proveïdor o una proveïdora adreça a un client o una clienta i en què es detallen les mercaderies venudes o el servei prestat i se'n notifica l'import.
Habitualment, s'hi fan constar les dades següents:
venedor o venedora (nom, domicili, NIF)
comprador o compradora (nom, domicili, NIF, codi)
datació
identificació de la factura
mercaderies (quantitats, articles i característiques, preus per unitat, import)
descomptes
despeses (transport, assegurança, comissió, etc.)
impostos
import total
forma de pagament
Hi ha factures amb unes característiques especials:
Factura de pagament al comptat. A més de les dades que figuren en una factura ordinària, hi consta la signatura del venedor o la venedora per acreditar que n'ha cobrat l'import. Normalment, aquesta signatura va precedida d'alguna d'aquestes expressions: Venda al comptat, Cobrat, Ho he rebut.
Factura proforma. S'utilitza per notificar el cost d'una comanda però no en demana el pagament.
En l'àmbit del treball i de l'ocupació, la denominació minifeina designa la feina a temps parcial, normalment d'un màxim de 15 hores setmanals, per una remuneració, com a molt, de 400 euros al mes, lliure d'impostos i cotitzacions. Per exemple:
Com que no vol anar-se'n a l'estranger, ha [...]
Fitxa
818/6Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la factura
Resposta
La factura és un document que un proveïdor o una proveïdora adreça a un client o una clienta i en què es detallen les mercaderies venudes o el servei prestat i se'n notifica l'import.
Habitualment, s'hi fan constar les dades següents:
venedor o venedora (nom, domicili, NIF)
comprador o compradora (nom, domicili, NIF, codi)
datació
identificació de la factura
mercaderies (quantitats, articles i característiques, preus per unitat, import)
descomptes
despeses (transport, assegurança, comissió, etc.)
impostos
import total
forma de pagament
Hi ha factures amb unes característiques especials:
Factura de pagament al comptat. A més de les dades que figuren en una factura ordinària, hi consta la signatura del venedor o la venedora per acreditar que n'ha cobrat l'import. Normalment, aquesta signatura va precedida d'alguna d'aquestes expressions: Venda al comptat, Cobrat, Ho he rebut.
Factura proforma. S'utilitza per notificar el cost d'una comanda però no en demana el pagament.