Resultats de la cerca bàsica: 97.272
|
121.
recti- [o recto-, o rect-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. rectum, 'dret', 'recte'. Ex.: rectinervat, rectilàter, rectòmetre, rectangle. [...]
|
|
122.
roto- [o roti-, o rota-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. rota, 'roda'. Ex.: rotogravar, rotífer, rotàmetre. [...]
|
|
123.
sacaro- [o sacari-, o sacar-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. saccharum, 'sucre'. Ex.: sacaròlisi, sacarímetre, sacarosi. [...]
|
|
124.
semino- [o semini-, o semin-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. semen seminis, 'llavor', que indica relació amb el semen. Ex.: seminologia, seminífer, seminúria. [...]
|
|
125.
sin- [o sim-, o sil-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prefix que significa 'plegats', 'alhora'. Ex.: sindàctil, sincrònic, simplasma, sil·logisme. [...]
gurmet
|
|
126.
toxico- [o toxi-, o toxo-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. toxikón, 'metzina'. Ex.: toxicodèrmia, toxigenecitat, toxofòbia. [...]
|
|
127.
urino- [o urini-, o urin-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. urina, 'orina'. Ex.: urinogenital, urinífer, urinèmia. [...]
|
|
128.
vaina
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [de espada] beina. 2 bot [de guisantes, judías] beina, tavella. 3 bot [de la hoja] beina. 4 mar [de vela] beina. 5 [de cartucho] beina. 6 amer fam [molestia] molèstia. 7 fam contrarietat. m 8 [mequetrefe] mamarratxo, fantotxe. 9 ser (o estar hecho) un vaina fam ésser (o estar fet) una bona [...]
|
|
129.
'depenent' o 'dependent'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La forma depenent és el gerundi del verb dependre i, per tant, no té plural ni pot fer d'adjectiu. Per exemple:
Si no el deixes estar, en continuaràs depenent.
En canvi, el mot dependent és un adjectiu que significa 'que depèn d'algú o d'alguna cosa' i té forma plural: dependents. A partir d [...]
|
|
130.
caixa o capsa?
Font
Fitxes de l'Optimot
caixa capsa
D'una banda, la denominació capsa designa
el receptacle de cartó, de llauna, de fusta, de vori, etc., de forma
variable, més aviat petit, amb una tapa solta o agafada, destinat a
transportar o guardar diferents objectes. Per exemple:
capsa de llumins
capsa de bombons
capsa de [...]
|
gurmet
1 m. i f. [HO] Persona que sap distingir i apreciar la bona cuina.
2 m. i f. [HO] Persona afeccionada a menjar bé.