51.
zapatear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [en el suelo] sabatejar. 2 fig [pisotear] maltractar, trepitjar. v intr 3 [el caballo] piafar. 4 [las velas] petar. 5 [en el baile] talonejar. v pron 6 fam i p fr [en una riña, disputa] mantenir-se ferm. [...]
|
52.
topar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. retopar, topar per segona vegada. aürtar xocar petar, xocar violentament. col·lidir envestir(tr.). El camió va envestir el carro i el va destrossar. entretopar-se encontrar-se Cp. batre (tr.). 2 trobar-se. Ens hem trobat (o hem topat) amb grans dificultats. Cp. disputar-se [...]
|
53.
xocar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 entrexocar-se, xocar l'un contra l'altre. Suposa que tots dos objectes estaven en moviment. topar aürtar(intr.). Aürtar, una nau, contra un escull. percudir(tr.). Segons Alc., també pron. i intr. petar. Va anar a petar contra un arbre. pegar. Va pegar de cap a la paret. 2 sorprendre [...]
|
54.
conversar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
xerrar. enraonar parlar(amb algú) confabular, conversar familiarment. conversejar, donar conversa a algú. Trobaren tres joves que les anaven conversejant. departir(v. intr.). Passaren una bella estona departint amigablement. estar a raons fer petar la claca fer-la petar(fam.) donar conversa [...]
|
55.
dent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dientes. 6 clavar les dents [mossegar] clavar los dientes, hincar el diente. 7 cruixir (o petar) de dents algú [pel fred, la por] dar diente con diente, castañetearle los dientes a alguien. 8 cruixir (o petar) de dents algú [de ràbia, d'irritació] crujirle (o rechinarle) a uno los dientes. 9 deixar-hi les [...]
f 1 anat diente m. Dents sanes, dientes sanos. Una dent de llet, un diente de leche. 2 [en forma de dent] diente m. Les dents d'una serra, los dientes de una sierra. 3 [pic agut i aïllat] pico m, diente m. 4 gràf i tecnol diente m. 5 anar armat fins a les dents fig i fam ir armado hasta los dientes. 6 clavar les dents [mossegar] clavar los dientes, hincar el diente. 7 cruixir (o petar) de dents algú [pel fred, la por] dar diente con diente, castañetearle los dientes a alguien. 8 cruixir (o petar) de dents algú [de ràbia, d'irritació] crujirle (o rechinarle) a uno los dientes. 9 deixar-hi les dents fig [sortir-hi perdent] dejar el pellejo. 10 dents canines, incisives, molars dientes caninos, incisivos, molares. 11 dent de lleó bot [Taraxacum officinale] diente de león. 12 dent de llop gràf diente de lobo. 13 ensenyar les dents fig i fam enseñar (o mostrar) los dientes, enseñar los colmillos. 14 esmolar algú les dents fig i fam aguzar alguien los dientes. 15 no arribar a les dents [un menjar] no haber para un diente. 16 no passar de les dents algú fig i fam no poder ver ni en pintura a uno, tenerlo atragantado, tenerlo entre dientes. 17 parlar entre dents [sense entendre's] hablar entre dientes. 18 prendre a dents [una cosa] poner los cinco sentidos en. 19 riure de les dents enfora fig i fam [sense sinceritat] reír de dientes afuera. 20 sortir-li les dents [a un nen] echar (o salirle) los dientes. 21 tenir (o venir amb) les dents esmolades fig i fam tener (o venir con) las uñas fuera. 22 tenir les dents llargues (o tenir bona dent) fig [tenir molta gana] tener buen diente (o buen saque). 23 tenir una dent corcada tener una muela picada (o un diente picado). |
56.
cascar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cascando al derecho civil, s'està barallant amb el dret civil. 7 [charlar] xerrar, garlar. 8 [morir] petar. [...]
|
57.
queixal
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 anat muela f, diente molar p fr. 2 constr [lligada] adaraja f, diente, endeja f. 3 tecnol [osca] muesca f. 4 queixal corcat muela picada. 5 fer petar el queixal fam darle a la sinhueso. 6 mal de queixal dolor de muelas. 7 queixal del seny (o extremer) anat muela del juicio (o cordal). 8 [...]
|
58.
rebentar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. o pron. esclatar petar. Està gras que peta. explotar crebar fer un pet com una gla 2 v. tr. esbotzar esventrar esbotifarrar enfonsar. Per a poder entrar, vam haver d'enfonsar la porta. 3 Fig. fatigar, molestar. 4 criticar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
59.
reventar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: apretar] v intr 1 rebentar. La cañería ha reventado, la canonada ha rebentat. 2 fig rebentar. Reventar de satisfacción, de orgullo, rebentar de satisfacció, d'orgull. 3 fig rebentar. Si no se lo dejan decir, reventará, si no li ho deixen dir rebentarà. 4 fig [morir] petar. v tr 5 [...]
|
60.
barba 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
sense retocar. 14 barbas de chivo barba de boc. 15 con toda la barba fam amb tota la barra. 16 cuando las barbas del vecino veas pelar, echa las tuyas a remojar quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar. 17 echar a las barbas clavar (o tirar, o fer petar) per la cara. 18 en las [...]
|