v tr 1 [hacer mimos] amoixar, amanyagar, acaronar. 2 [a los niños] aviciar, malacostumar, malavesar, consentir. 3 [a alguien] afalagar, amoixar. 4 teatr mimar.  [...]

[Se conjuga como: reir] v tr 1 envanir, infatuar. 2 amer [mimar] amanyagar, fer festes. v pron 3 [envanecerse] estarrufar-se, estufar-se, pagar-se, envanir-se, infatuar-se. 4 amer [encariñarse] encapritxar-se, agafar afecte.  [...]

v tr 1 [los palomos] fer l'aleta, parrupar, parrupejar. 2 fig [dormir a un niño] amanyagar, bressar cantant, cantar non-non. 3 fig i fam [enamorar] tirar-se (o fer-se, o dir-se) amoretes.  [...]

v tr 1 acariciar, amanyagar, acaronar, amoixar. 2 [a un niño] fer festes (o carícies, o moixaines). 3 fig acariciar, nodrir. Acariciar una gran idea, una esperanza, acariciar una gran idea, una esperança.  [...]

v tr 1 p fr fer l'ullet. 2 acariciar, acaronar, amanyagar.  [...]

[Se conjuga como: sentir] v tr 1 [permitir, tolerar] consentir. 2 suportar, aguantar, resistir. El estante no consentirá más peso, el prestatge no suportarà més pes. 3 [mimar] aviciar, amanyagar, malcriar. v intr 4 consentir. Consintió en pagar, consentí a pagar. v pron 5 p fr [un utensilio [...]