v tr 1 [los palomos] fer l'aleta, parrupar, parrupejar. 2 fig [dormir a un niño] amanyagar, bressar cantant, cantar non-non. 3 fig i fam [enamorar] tirar-se (o fer-se, o dir-se) amoretes.  [...]

v tr 1 acariciar, amanyagar, acaronar, amoixar. 2 [a un niño] fer festes (o carícies, o moixaines). 3 fig acariciar, nodrir. Acariciar una gran idea, una esperanza, acariciar una gran idea, una esperança.  [...]

v tr 1 p fr fer l'ullet. 2 acariciar, acaronar, amanyagar.  [...]

[Se conjuga como: sentir] v tr 1 [permitir, tolerar] consentir. 2 suportar, aguantar, resistir. El estante no consentirá más peso, el prestatge no suportarà més pes. 3 [mimar] aviciar, amanyagar, malcriar. v intr 4 consentir. Consintió en pagar, consentí a pagar. v pron 5 p fr [un utensilio [...]

arrugar. matxucaro emmatxucar aixafinar, rebregar una roba per compressió. amanyogar(≠ amanyagar) afiganyar, rebregar la roba, el vestit, etc. Cp. macar (es diu només d'un cos viu). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Llevar a un animal la seva qualitat de feroç o d'esquerp. amanyagar amansar esbraveiro desbravar emmanseir desembravir domaro domtar domesticar. Una guineu domesticada. 2 Domtar el caràcter violent o esquerp d'una persona, fer-la tractable, raonable. amanyagar aquietar apaivagar assossegar [...]

fer carícies fer festes acaronar amanyagar amoixar menjar-se (algú) a festes, fer-li moltes carícies. moixainar(Alc.) fer manyagues fer moixaines cobrir (algú) de carícies omplir de carícies Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Tractar algú, esp. un infant, amb tanta feblesa que hom encoratja els seus capricis. malcriar amanyagar. Un infant massa amanyagat. malacostumar contemplar. Aquest nen, el contemplen massa. 2 (aviciar-sepron.) viciar-se acostumar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]