1 verinar encrocar, enverinar l'aigua per pescar. enverinosar emmetzinar, irritar(una ferida) 2 Fig. irritar. agrir. Això ha vingut a agrir la qüestió. 3 (enverinar-sepron.) emmaleir-se irritar-se(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 enverinar(->) entuixegar intoxicar encrocar 2 (emmetzinar-sepron.) enjullar-se, emmetzinar-se amb blat que porta barrejada llavors de jull. Ant. Desemmetzinar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 descrostar. 2 Fig. enverinar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 exacerbar engrevir. Això engreveix encara els meus pecats. encruelir(una nafra) enverinar(fig.) irritar(un mal, una nafra) Cp. recarregar empitjorar. 2 ofendre. Ant. Desagreujar. Desengrevir. 3 (agreujar-seo greujar-sepron.) recruar, agreujar-se de nou, recaure. carregar-se(un malalt [...]

. Alleujar-se. 2 v. tr. Fer pitjor, reduir a un estat pitjor. agreujar endanyaro endenyar(una nafra) exasperar(un mal) enverinar(fig.) encruelir(una nafra) exacerbar irritar(una ferida) agrir(fig.). Això ha vingut a agrir el problema, la qüestió. desmillorar espatllar [...]

les sangs(a algú) fer posar nerviós fer crispar els nervis fer pujar la mosca al nas(a algú) 2 (irritar-sepron.) aïrar-se. 3 Produir una excitació morbosa en un òrgan o part del cos. enverinar(una ferida) encruelir, íd. emmaleir, íd. exasperar exacerbar(un mal qualsevol) inflamar [...]