Davant d'infinitiu, tenir el coratge suficient per a fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No hi goso anar. No han gosat dir-t'ho. [...]

Acció de gosar. Ningú no tenia el gosar d'acostar-s'hi. [...]

Amb gosar, audaçment. [...]

Que té gosar, que és atrevit, audaç. [...]

Gosar1. La gent no s'atreveix a sortir al carrer. De vegades, ens atrevíem a dir les coses pel seu nom. [...]

Moure una mica. Un cop renyat, no va gosar ni posticar-se. [...]

Fer perdre el coratge (a algú), intimidar. Amb aquelles amenaces varen arribar a acovardir-lo. Perdre el coratge, agafar por. El dia de l'aiguat em vaig acovardir: no vaig gosar sortir de casa. No t'has d'acovardir per aquestes dificultats: ja les anirem vencent totes. Amb les amenaces d [...]

Posar-se a fer, començar (una cosa, especialment que suposa un esforç considerable, que enclou dificultats, riscos, etc.). Emprendre una feina, una tasca, una obra, un negoci, un viatge. Emprendre una campanya contra la implantació dels nous impostos. Emprendre una carrera. No gosar [...]

permetia de sortir a passeig. És un carrer prou ample per a permetre el pas d'un camió. permetre's la llibertat de fer alguna cosa [o permetre's de fer alguna cosa] Gosar fer alguna cosa. M'he permès la llibertat d'entrar. M'he permès de contradir-lo. permetre's el luxe de fer [...]

. Van arribar que ell encara era aquí. Cuitem, que si venen ens faran restar. Obre les finestres, que entri l'aire. Vine, que et diré allò. Era tan gran que no cabia a la caixa. Plovia tant que no vam gosar sortir. Parla tan de pressa que no l'entén ningú. No hi vull anar; tant [...]