1.
estar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
camp. estiuejaro estiuar hivernaro eixivernar(≠ hibernar) Cp. albergar-se 2 (estar-sepron.) habitar. 3 cessar. 4 Estar-se de: abstenir-se. 5 Estar per algú: atendre. 6 v. tr. tardar. (En el sentit d'ésser o ser és barbarisme. V. el que hem dit sota ésser.) Manuel Franquesa i [...]
|
2.
(estar) perdut
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (Dit d'una persona) estar (ben) llest ésser al sac, perdut, atrapat, mort. ésser home a l'aigua haver begut oli 2 Fig.: viciós, pervertit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
ser
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ésser. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
jeure [o jaure]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 estar de bocaterrosao de panxa a terra estar de bocadents (o de sobines, o de panxa enlaire) estar allitato fer llit, jeure per malaltia. 2 Fig. reposar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
subordinació [o subordinament]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Acció de subordinar. supeditació 2 El fet d'estar subordinat. dependència(->) Cp. subjecció, esclavatge, vassallatge (fig.), servitud 3 submissió. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
somiar [o somniar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 tenir un somni (o somnis) tenir un malson estar amb els angelets 2 Somiar despert: somiejar fantasiaro fantasiejar fer-se il·lusions somiar truites (o ous) no tocar de peus a terra 3 imaginar-se, desitjar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
temor [o temença]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 recel aprensió reguard, temor davant quelcom que ens sembla oferir un perill. atemoriment, estat del qui està atemorit. esparveramento esverament Cp. pena. Això em fa estar en pena, preocupació, inquietud, alarma, por 2 respecte. Tenia unes mans que feien respecte. Manuel Franquesa i [...]
|
8.
prestar [o emprestar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, conformar-se, estar d'acord, permetre Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
9.
amarar [o amerar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. banyar. La suor li banyava el front. Van arribar banyats a casa. calar. L'aigua li calava el vestit. Cp. impregnar mullar. 2 (amarar-seo amerar-sepron.) embeure's estar xopo quedar xop Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
ésser 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. ser(forma preferida, avui, especialment en el llenguatge parlat) esser existir, esdevenir-se. 2 Trobar-se en un lloc. estar(≠ estar-se), ésser en un lloc durant un cert espai de temps més o menys llarg. Vam trobar-los sota el pont: feia quatre hores que estaven allí, armats [...]
1 v. intr. ser (forma preferida, avui, especialment en el llenguatge parlat) esser → existir, esdevenir-se. 2 Trobar-se en un lloc. estar (≠ estar-se), ésser en un lloc durant un cert espai de temps més o menys llarg. Vam trobar-los sota el pont: feia quatre hores que estaven allí, armats. Demà serem a Vic: hi estarem quatre hores. El subjecte és sempre una persona. En el llenguatge parlat hom usa sovint estar parlant d'una cosa o d'un animal (el martell està sobre la taula). És un barbarisme inacceptable. El nen està al jardí és errat; cal dir el nen és al jardí. Però hom pot dir: el nen ja fa tres hores que està al jardí, esperant que arribin els seus pares. enfrontar, ésser enfront. El jardí que enfronta la casa. florejar, ésser a flor de. caure. On cau aquest poble? parar. No sé pas on para el llibre que has portat aquest matí. raure. On rau, ara, aquell? On deu raure, el meu llibre? anar a parar (per a temps passats). On ha anat a parar el meu diari? 3 tirar a, ésser lleugerament, tenir una mica tal qualitat. Aquest vi tira a agre. Aquesta roba tira a verd. fer (en una addició). Dos i dos fan quatre. formar part. Jo formava part de la colla, jo era de la colla. figurar. El vostre nom no figura a la llista. L'ús del verb ésser com a auxiliar en els temps compostos (amb un participi passat), sempre que expressi un estat permanent del subjecte o que l'acció del verb recaigui sobre el subjecte, és correcte. Ell és nascut a l'agost. El seu pare és mort. Sempre, però, es pot substituir per haver. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |