FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de tendre. Condició de qui cedeix fàcilment a les impressions. La tendresa del seu cor. Afecció plena de dolcesa que hom sent envers algú. El noi sentia una gran tendresa per la malalta. Manifestació d'aquesta afecció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure sobtosament d'un estat de repòs, de calma. L'accident havia commogut tota la població. Desvetllar (en algú) una emoció. La seva desgràcia ens va commoure a tots. Excitar (en algú) un viu sentiment de compassió, tendresa, admiració, etc. L'orador va [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que inspira una gran tendresa, afecte. El nostre car amic. La meva cara muller. La nostra cara pàtria. Més car que la vida. tenir car Tenir en gran estima. Que té un preu elevat. Una roba cara. El menjar és molt car en aquell poble. Aquesta botiga és cara. Avui la vida [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Absorbir (un líquid) amb una esponja, amb un cos esponjós. Eixugar amb una esponja. Fer més porós, més flonjo. Si poses el pastís al forn s'esponjarà. El cor se li esponjava de tendresa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al sentiment. Que es lliura amb exageració o afectació als sentiments, a la tendresa. L'Enric és un sentimental. Fa el sentimental. En què predomina l'expressió dels sentiments. Una música, una novel·la, sentimentals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en estat d'embriaguesa. L'embriagaren per fer-lo parlar. El vi embriaga. Esdevenir embriac. No està avesat a beure i s'embriaga de seguida. Excitar fortament l'esperit (d'algú). El seu discurs embriagava l'auditori. L'ambició satisfeta embriaga. S'embriaga de tendresa [...]