Resultats de la cerca frase exacta: 878
|
51.
fotosensibilització
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sensibilització d'un organisme o d'una substància a la llum. Augment anormal de la sensibilitat de la pell a les radiacions lluminoses, a causa de la presència en els teguments de substàncies que actuen per fotocatàlisi. [...]
|
|
52.
meso- [o mes-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. mésos, 'en el mig', 'mitjà', utilitzada també en química per a indicar que una substància és òpticament inactiva, a causa de la seva compensació intramolecular. Ex.: mesocèfal, mesotòrax, mesencèfal, [...]
|
|
53.
contaminació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de contaminar o de contaminar-se; l'efecte. contaminació acústica Augment del soroll de fons d'un indret a causa de fonts acústiques artificials diverses. contaminació lluminosa Augment del fons de brillantor del cel nocturn a causa de la dispersió de llum [...]
|
|
54.
secalló -ona
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molt tou i rugós de tan madur, s'aplica a una fruita. Figues secallones. Magre i pansit, a causa de l'edat. Un vell secalló. Oliva primerenca que, caiguda de l'arbre, s'asseca i s'arruga tota. [...]
secalló -ona
|
|
55.
ameba
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Protozou de l'ordre dels ameboides, constituït per una cèl·lula eucariota habitualment nua i uninucleada, limitada solament per la membrana citoplasmàtica, que pot variar contínuament de forma a causa de l'emissió de pseudopodis, amb funció locomotriu i [...]
|
|
56.
atròfia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Consumpció per manca de nodriment, emaciació lenta del cos o d'una part del cos. Atròfia muscular. En biol., involució d'un òrgan, d'un teixit, etc., o de la seva funció a causa de l'envelliment o per raons patològiques. [...]
|
|
57.
calda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de caldejar o arroentar el ferro. Donar una calda. Deixar perdre la calda. Ardència de la terra i de l'ambient a causa de l'acció del sol, que provoca una sensació de calor molt intensa. Quina calda que fa! [...]
|
|
58.
rifar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Burlar-se d'algú, especialment enganyant-lo, fent-li concebre esperances d'alguna cosa, etc. S'ha rifat de tots els seus pretendents. Que no ho veu, home, que se'l rifen? Una vela, una bandera, estripar-se a causa de la violència del vent. [...]
|
|
59.
solontxac
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sòl salí, fortament alcalí, amb gran concentració superficial de sals solubles sòdiques i càlciques en l'aigua a causa de l'ascens capil·lar i de l'evaporació de l'aigua subterrània rica en sals, propi de maresmes i zones àrides. [...]
|
|
60.
virilisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desenvolupament dels caràcters físics i mentals de l'home en la dona. Alteració en l'individu de sexe femení en el qual es manifesten caràcters sexuals secundaris masculins, com ara hirsutisme o veu greu, a causa de diversos trastorns endocrins. [...]
|
secalló -ona
1 1 adj. [LC] [AGA] [HO] Molt tou i rugós de tan madur, s'aplica a una fruita. Figues secallones.
1 2 adj. [LC] Magre i pansit, a causa de l'edat. Un vell secalló.
2 m. [LC] [AGA] Oliva primerenca que, caiguda de l'arbre, s'asseca i s'arruga tota.