utilitzar la preposició per. Per exemple:
Pel maig hi vam anar tres vegades.
Finalment, també és possible introduir el nom del mes amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment, el valencià. Per exemple:
Es van [...]
Quan els dies de la setmana es refereixen a un temps immediatament passat o immediatament futur, no duen article definit. A més, poden portar la data, que té una funció d'explicació, entre comes. Per exemple, si avui és dia 21 de novembre, podem dir:
Vindré dijous o Vindré dijous, 27 de [...]
Les abreviatures dels mesos de l'any es formen seguint una de les normes generals de formació d'abreviatures. S'escriu la primera síl·laba i les consonants de la síl·laba següent anteriors a la primera vocal:
gener: gen.
febrer: febr.
març: no s'abreuja
abril: abr.
maig: no s'abreuja
juny: no s [...]
Fitxa
6723/3Darrera versió: 11.06.2021
Títol
Abreviatures dels mesos de l'any
Resposta
Les abreviatures dels mesos de l'any es formen seguint una de les normes generals de formació d'abreviatures. S'escriu la primera síl·laba i les consonants de la síl·laba següent anteriors a la primera vocal:gener: gen. febrer: febr. març: no s'abreuja abril: abr. maig: no s'abreuja juny: no s'abreuja juliol: jul. agost: ag. setembre: set. octubre: oct. novembre: nov. desembre: des.
Els mesos de març, maig i juny no s'abreugen perquè són paraules d'una sola síl·laba.
Dins d'un text convé fer servir la forma sencera dels mesos, ja que sempre és més clar el mot sencer que l'abreviatura, encara que aquesta sigui força coneguda. Cal reservar, doncs, les abreviatures per a les llistes o classificacions, els gràfics, les taules o quadres estadístics, els textos publicitaris, etc.
Un altre sistema d'abreviació dels noms dels mesos són els codis. D'aquesta manera, s'abreugen també els mesos de març, maig i juny:
gener: GN febrer: FB març: MÇ abril: AB maig: MG juny: JN juliol: JL agost: AG setembre: ST octubre: OC novembre: NV desembre: DS
Tenint en compte, doncs, que hi ha dos sistemes a l'hora d'abreujar els mesos, cal adoptar un dels dos criteris (abreviatura o codis) i mantenir-lo al llarg d'un document per coherència.
En general, en registres informals s'usa l'article personal davant de noms de persona. Per exemple:
La Maria m'ha dit que vindrà.
En Josep sempre es queixa.
També és habitual usar els articles davant de noms d'animals domèstics o noms d'objectes singulars designats amb un nom de persona, com [...]
Els sintagmes nominals amb article definit es poden utilitzar amb valor exclamatiu o interrogatiu en alguns contextos. Es poden trobar aquestes construccions en exclamatives directes o indirectes, o en subordinades que depenen de verbs interrogatius. Per exemple:
La sort que té de tenir-te al seu [...]
Bon Nadau e erós an nau (aranès)
Bo Nadal e feliz ano novo (gallec)
Feliz Navidad y próspero año nuevo (castellà)
Zorionak eta urte berri on (èuscar)
Joyeux Noël et bonne année (francès)
Frohe Weihnachten und ein gutes neues Jahr (alemany)
Buon Natale e felice anno nuovo (italià)
Merry Chr [...]
crustaci és conegut en algunes zones com a porquet de Sant Antoni.
No obstant això, davant de sintagmes nominals introduïts per un article o davant de complements amb la preposició de, és poc perceptible la distinció dels dos valors anteriors i com a se sol reduir a com. Per exemple:
És un alpinista [...]
D'una banda, la forma u pot qualificar un nom indicant ordre d'aparició, de col·locació o de successió, com a sinònim de primer. Per exemple:
l'any u després de Crist (i no l'any un després de Crist)
el dia vint-i-u de març (i no el dia vint-i-un de març)
el segle u abans de Crist (i no el segle [...]
Fitxa
6723/3Darrera versió: 11.06.2021
Títol
Abreviatures dels mesos de l'any
Resposta
Les abreviatures dels mesos de l'any es formen seguint una de les normes generals de formació d'abreviatures. S'escriu la primera síl·laba i les consonants de la síl·laba següent anteriors a la primera vocal:gener: gen. febrer: febr. març: no s'abreuja abril: abr. maig: no s'abreuja juny: no s'abreuja juliol: jul. agost: ag. setembre: set. octubre: oct. novembre: nov. desembre: des.
Els mesos de març, maig i juny no s'abreugen perquè són paraules d'una sola síl·laba.
Dins d'un text convé fer servir la forma sencera dels mesos, ja que sempre és més clar el mot sencer que l'abreviatura, encara que aquesta sigui força coneguda. Cal reservar, doncs, les abreviatures per a les llistes o classificacions, els gràfics, les taules o quadres estadístics, els textos publicitaris, etc.
Un altre sistema d'abreviació dels noms dels mesos són els codis. D'aquesta manera, s'abreugen també els mesos de març, maig i juny:
gener: GN febrer: FB març: MÇ abril: AB maig: MG juny: JN juliol: JL agost: AG setembre: ST octubre: OC novembre: NV desembre: DS
Tenint en compte, doncs, que hi ha dos sistemes a l'hora d'abreujar els mesos, cal adoptar un dels dos criteris (abreviatura o codis) i mantenir-lo al llarg d'un document per coherència.