Resultats de la cerca frase exacta: 24
Diccionari de la llengua catalana
|
21.
l' 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen els articles masculins el i lo en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal o en h. L'avi. L'home. L'Albert. Viu a l'Hospitalet de Llobregat. Mesclar el diví amb l'humà. L'ou com balla. L'antic casino. L'únic germà que té [...]
|
|
22.
batedor 2 batedora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Màquina per a batre. batedora mecànica Màquina de batre la segada. Màquina, aparell o instal·lació per a batre, triturar i mesclar els aliments, emprada en la indústria alimentària o en usos culinaris. [...]
|
|
23.
rebentar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Em rebenta haver de fer això. És un home que em rebenta amb els seus compliments. Fer una crítica acerba (d'una obra, d'un autor, d'una doctrina, etc.). Boicotejar la celebració (d'un acte). Mesclar (amb una beguda, especialment cafè) un licor que li tregui la fortor o [...]
rebentar
|
|
24.
regla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
preu o la qualitat d'una mescla de diferents ingredients els preus o les qualitats dels quals són coneguts, o bé de trobar les quantitats en què cal mesclar diferents ingredients a fi que la mescla resulti d'un preu determinat o d'una qualitat determinada. Formulació d'un [...]
|
rebentar
1 1 v. intr. [LC] Obrir-se cedint a una pressió interior. La bomba que inflaven ha rebentat abans d'enlairar-se. Aquest gra està a punt de rebentar.
1 2 v. intr. [LC] per ext. Si no ho pot dir, rebentarà.
1 3 v. intr. [LC] Estar com si anés a rebentar. Està de gras que rebenta. Rebentar de salut.
1 4 v. intr. [LC] per ext. Rebentar de satisfacció.
2 1 v. tr. [LC] Fer que s'obri o esclati cedint a una pressió interior. Li vam rebentar la bomba punxant-la. Rebentar o esbotzar una porta.
2 2 v. intr. pron. [LC] Se m'ha rebentat el gra. S'ha rebentat el dipòsit.
2 3 v. intr. pron. [LC] Rebentar-se de riure.
2 4 [LC] rebentar el bot Cessar de retenir-se, esclatar.
3 v. tr. [LC] rebentar preus Vendre molt barat.
4 1 v. tr. [LC] Un treball o un esforç excessiu, una pèrdua grossa, un contratemps, una dificultat insuperable, malmetre el vigor, la salut, la situació, un propòsit, (d'algú). Aquella pèrdua ens va rebentar de mig a mig. És un treball que rebenta.
4 2 v. tr. [LC] Molestar, enutjar, enormement. Em rebenta haver de fer això. És un home que em rebenta amb els seus compliments.
5 1 v. tr. [LC] Fer una crítica acerba (d'una obra, d'un autor, d'una doctrina, etc.).
5 2 v. tr. [LC] Boicotejar la celebració (d'un acte).
6 v. tr. [LC] Mesclar (amb una beguda, especialment cafè) un licor que li tregui la fortor o en suavitzi el gust. Rebentar un cafè amb rom.
7 1 v. tr. [LC] Dilapidar. Rebentà tot el que teníem en viatges.
7 2 v. tr. pron. [LC] Al cap d'un parell d'anys ja s'havia rebentat l'herència.