La forma com és un adverbi de comparació que equival a les expressions igual que, de la mateixa manera que. Per exemple: 

En Joan camina com el seu pare. 

En canvi, com a és una locució prepositiva que equival a les expressions en qualitat de, amb caràcter de, d'acord amb la condició de, en/amb funció de. Per exemple:

La música com a teràpia.
M'agradaria saber si parlava com a alcalde o com a ciutadà.
Han considerat el seu projecte de final de carrera com a excel·lent.

Hi ha, però, alguns casos especials en l'ús de com i com a:

1. Davant de noms determinats per articles (el, la, un, una...), indefinits (quelcom, algun...), demostratius (aquest, aquell...), el possessiu llur o complements amb la preposició de, els dos significats que hem diferenciat anteriorment solen coincidir. En aquests casos, se sol utilitzar com. Per exemple:

És un alpinista famós, considerat com el millor esportista de l'any.
Està considerat com un pianista extraordinari.
Se sol parlar d'aquest escriptor com d'avantguarda.

Amb tot, cal tenir en compte que de vegades l'ús de com en aquest tipus d'oracions pot donar com a resultat construccions forçades o pròpies d'un nivell de formalitat alt de la llengua. Si es volen evitar aquestes construccions, es poden utilitzar altres recursos. Per exemple, en comptes de Va fer un homenatge a Joaquim Soms, com el compositor de sardanes més veterà, es pot dir Va fer un homenatge a Joaquim Soms perquè és el compositor de sardanes més veterà.

2. Tant com com com a també es fan servir en comparatives amb un sentit pròxim a 'com si fossin', quan el segon terme és un sintagma nominal sense determinant ni quantificador o un sintagma adjectival. En aquest cas, com a és habitual en valencià, baleàric i nord-occidental, i com en la resta de parlars. Per exemple:

Es van dir veritats com punys (o com a punys).
Hem gaudit de l'espectacle com nens (o com a nens).
En aquella sala criden tots com bojos (o com a bojos).