FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de tècniques que permeten la percepció o la mesura de la natura o de les propietats dels objectes sense contacte físic amb ells, a distància, per percepció remota. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Semblant al midó. Que conté midó o una substància anàloga. Substància amiloide. Proteïna complexa formada per una fracció fonamental de natura globulínica i una petita proporció associada de mucopolisacàrids sulfurats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la natura o la textura d'una fulla. Sèpal foliaci. Liquen foliaci. Que consta de fulls o làmines. Un mineral d'estructura foliàcia. Que presenta foliació o exfoliació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és de la natura de la goma. Una substància gomosa. Que sembla goma. Que pateix de gomes. Home exageradament curós en el vestir i que segueix rigorosament la moda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Filament de natura proteica, d'entre 5 i 8 nanòmetres de gruix, present al citoplasma de les cèl·lules eucariotes, en feixos o escampats, que forma part del citoesquelet de les cèl·lules. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privilegi gràcies al qual els béns d'una persona, de natura familiar coneguda, reverteixen al tronc d'on procedeixen, en casos de successió sense deixar descendents i sense haver fet testament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de donar allò que és nostre a algú. Fer a algú do d'alguna cosa. La cosa així acordada. Fer un do a algú. Habilitat o qualitat immaterial que hom ha rebut de Déu, de la natura, etc., sense haver fet res per adquirir-ho. Tenir, algú, el do de plaure [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que viu en un estat de natura, no domesticat. Animals salvatges. Que creix sense la cura de l'ésser humà, no cultivat. Olivera salvatge. Inhabitat, inculte. Una illa deserta i salvatge. Incivilitzat, que viu fora de les societats civilitzades. Els pobles salvatges. Una tribu salvatge. Van [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent ideològic, artístic i literari precursor del Romanticisme, caracteritzat pel retorn als orígens, sia als clàssics, als nòrdics o a la natura i al sentiment, enfront de les acadèmies i els racionalismes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Varietat impura d'apatita amorfocol·loidal, criptocristal·lina o finament fibrosa, de natura pulverulenta i d'origen sedimentari. Fosfat residual que procedeix de la lixiviació de certs minerals fosfatats i del guano de certes coves. [...]
