, psicosomàtic, telesèrie, vicesecretari, etc.
Hi ha, però, tres casos en què trobem doble essa:
1. En mots derivats quan comencen amb el prefix a- (no negatiu) o re-. Per exemple: assenyat, ressituar, ressorgir, resseguir, etc., però s'escriu amb una sola essa resecció (grafia presa directament del llatí).
2 [...]
d'un compost passen a dur accent, si cal:
contrapès
i
sobrepès
(pes),
exprès
(pres),
ultrasò
(so),
superfí
o
extrafí
(fi),
superbò
(bo),
entrenús
(nus); pinçanàs (nas), Cantonigròs
(gros).
Els mots compostos perden l'accent del primer formant:
fisicoquímic
(físic),
concavoconvex [...]
Una de les funcions de la dièresi és marcar que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior. Ara bé, no l'hem d'escriure en els casos següents:
1. En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. Per exemple: agrair, agraint, agrairé (agrairàs, agrairà [...]
En els compostos cultes el segon component dels quals comença amb r- i en els mots prefixats a partir de mots que comencen amb r-, aquesta erra no es dobla encara que representi un so de erra vibrant entre vocals. Per exemple: antireumàtic, contrarevolució, grecoromà, ludicorecreatiu, polirítmia [...]
Per expressar 'a un temps, unidament, conjuntament', l'expressió adequada és a l'una, no pas a la una. Per exemple:
Xerraven a l'una.
Hem d'anar tots a l'una, si no volem fracassar.
Convé no confondre aquesta expressió amb la referència a l'hora del dia, cas en què per tradició el mot [...]
L'escriptura de les consonants p i b pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: p i b sonen 'p' a llop i a club), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara abdomen, dissabte o lapsus).
A final de paraula convé tenir en compte [...]