Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

públic

1 adj. → manifest, comú.
Cp. comunal: que és del comú o municipi. Nacional.

2 m. Esp. els qui assisteixen a un espectacle.
el respectable (iròn.)
els assistents
assistència. L'assistència es mostrà molt indulgent.
concurrència. El film espanyol no agradà a la concurrència.
els espectadors
la galeria. L'orador parlava, evidentment, per a la galeria.
sala. Tota la sala aplaudí.
auditori. L'auditori demostrà molta correcció.

3 Fer-se pública una cosa: Transpirar, esdevenir pública una cosa secreta. Traspuar.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions