Les formes cita i citació tenen significats diferents.
El substantiu cita fa referència a l'acció d'assenyalar dia, hora i lloc, per veure's i parlar dues o més persones. Per exemple: Demà tinc una cita a les deu.
En canvi, el substantiu citació designa el text d'un autor que s'addueix en suport [...]
Fitxa
5975/4Darrera versió: 01.09.2022
Títol
atendre o atenir-se?
Resposta
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc.
Els verbs citar i esmentar tenen significats diferents.
El verb esmentar significa 'fer esment d'algú o d'alguna cosa'. Per exemple:
Esmenteu tres exemples sobre aquest tema.
Durant la conversa no van esmentar-lo en cap moment.
El verb citar té els significats següents:
'Reproduir [...]
Els verbs clarejar i aclarir tenen significats diferents.
El verb clarejar és intransitiu i té els significats següents:
1. 'Tirar a clar': Els cabells li claregen.
2. 'Fer-se de dia': Ja clareja.
3. 'Ésser clar, no espès': El brou de l'àvia clareja, En aquest indret, el bosc clareja.
Si es [...]
Els adverbis conseqüentment i consegüentment tenen significats diferents.
L'adverbi conseqüentment significa 'd'una manera conseqüent'. Per exemple:
Si obressis conseqüentment tindries menys problemes de consciència.
En canvi, l'adverbi consegüentment equival a les locucions per consegüent, [...]
La paraula que designa un conjunt de factors o d'unitats és context, i no contexte.
El plural de context és contextos o contexts, i no contextes.
[...]
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: contenir o contindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és contenir.
[...]
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: contravenir o contravindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és contravenir.
[...]
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: convenir o convindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és convenir.
[...]
Les formes cup i cub tenen significats diferents.
Un cup és el recipient sobre el qual hom trepitja el raïm. Per exemple: Són al cup trepitjant raïm.
En canvi, un cub és un hexaedre en què les sis cares són quadrats. Per exemple: Va jugar amb el cub de Rubik.
El mot cub també fa referència a [...]
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: desavenir o desavindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és desavenir.
[...]
Fitxa
5975/4Darrera versió: 01.09.2022
Títol
atendre o atenir-se?
Resposta
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc.