FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural del País Basc. Relatiu o pertanyent al País Basc o als seus habitants. Cançons basques. Llengua de filiació genètica no resolta parlada al País Basc i a Navarra. Relatiu o pertanyent al basc. [...]
El basc actual és la forma moderna de la llengua parlada des de temps prehistòrics en el territori basc (antigament més ampli que l'actual). El basc ja s'hi utilitzava abans de l'arribada dels pobles indoeuropeus. No s'ha aconseguit de relacionar el basc amb certesa amb cap de les famílies [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma del País Basc és basc -a.
Els gentilicis de les províncies de la Comunitat Autònoma del País Basc són els següents:
Àlaba: alabès -esa
Biscaia: biscaí -ïna
Guipúscoa: guipuscoà -ana
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les capitals de [...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.
Esport tradicional practicat en el medi rural del País Basc, el País Basc francès i Navarra, relacionat sovint amb alguna tasca històrica d'explotació del medi, que es basa sobretot en la força i la resistència dels participants. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Basc 2 . [...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.