1.
riure 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
riure. Posar-se a riure. Riure sorollosament, de tot cor, com un boig. Rebentar-se, partir-se, de riure. Era un espectacle que feia morir de riure. Des de fora se sentia com reien. Els ulls li riuen. riure de les dents enfora No riure francament, sincerament. riure per les butxaques Riure molt [...]
|
2.
riure 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de riure. Un riure que s'encomana. Un riure inextingible. No poder-se contenir, aguantar, el riure. Un riure sarcàstic. riure sardònic Gest que hom fa amb la cara, com si rigués, que expressa el sarcasme. [...]
|
3.
riure
Font
Verbs conjugats
Conjugació del verb que heu cercat.
[...]
|
4.
riure
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Fer el moviment peculiar dels músculs facials, principalment de la boca, acompanyat ordinàriament d'una sèrie d'espiracions i de vocalitzacions inarticulades, parcialment involuntàries, amb què hom sol expressar una alegria viva i sobtada o com a resposta a les pessigolles. [...]
|
5.
riure
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Acció de riure. [...]
|
6.
riure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Riure com un boig. Riure de tot cor. riallar, riure sorollosament (Alc.). esclafir de riureo simpl. esclafir, riure fort. esclafir el riure, posar-se a riure. esclafir una rialla, íd. esclatar a riure, íd. clavar-se (o posar-se) a riure, íd. morir-se (o rebentar-se, o [...]
|
7.
riure 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[imperf ind: reia, reies, reia, rèiem, rèieu, reien; pp: rigut -uda o rist rista] v intr 1 reír. Posar-se a riure, echarse a reír. 2 fig [somriure] reír, sonreír. 3 de per riure en broma, de mentirijillas (o de mentirillas). Ho deia de per riure, lo decía en broma. Anava de per riure, iba de [...]
[imperf ind: reia, reies, reia, rèiem, rèieu, reien; pp: rigut -uda o rist rista] v intr 1 reír. Posar-se a riure, echarse a reír. 2 fig [somriure] reír, sonreír. 3 de per riure en broma, de mentirijillas (o de mentirillas). Ho deia de per riure, lo decía en broma. Anava de per riure, iba de mentirijillas. 4 de riure de risa. Pel·lícula de riure, película de risa. 5 engegar-se (o esclafir, o esclatar) a riure romper a reír, soltar una risotada. 6 ésser de riure (o de per riure) ser de broma. 7 fer riure [alguna cosa] dar risa. Això fa riure, eso da risa. 8 fer riure fig hacer reír. No em facis riure, no me hagas reír. 9 no és cosa de per riure no es cosa de risa. 10 per riure en broma. Ho ha fet per riure, lo ha hecho en broma. 11 petar-se (o rebentar-se, o partir-se, o trencar-se) de riure reventar (o partirse, o morirse, o descoyuntarse) de risa. 12 qui riu primer plora darrer (o riu bé qui riu darrer) fam quien ríe el último ríe mejor. 13 riure per sota el nas (o riure sorneguerament) fam reírse por lo bajo, reírse por bajines, reír para sus adentros. 14 tot rient rient fam [fent broma] burla burlando. v pron 15 [d'algú] reírse, burlarse. 16 [d'alguna cosa] reírse, burlarse. |
8.
riure 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [acció] risa f. [...]
|
9.
casa del riure
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Lleure. Turisme
Edifici d'un parc d'atraccions que conté diversos dispositius destinats a sorprendre, espantar, desconcertar i fer riure el visitant. [...]
|
10.
Onomatopeies de riure / 'ja, ja, ja' o 'ha, ha, ha'?
Font
Fitxes de l'Optimot
L'expressió que s'utilitza per imitar el so que es fa en riure és ha! ha! ha! (o ha, ha, ha!), en què la h és aspirada i sona igual, per tant, que la h del verb halar ('menjar') i la de la interjecció ehem.
Altres variants d'aquesta onomatopeia són he, he, he! (rialla irònica), hi, hi, hi [...]
|