de bursada. Ella sempre obrava de bursada. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

follament insanament perdudament. Estava perdudament enamorat d'ella. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. intr. mig riure. Ell ho explicava mig rient, però el seu cor sagnava. riallejar, mostrar-se rialler. esclarir-se-li (a algú) la cara 2 m. Acció de somriure. somrís rialletao mitja rialla. Ella, en passar davant d'ell, no li va dir res, però li va fer una rialleta. rictus sardònic, somrís [...]

Que flota. ensurat, que flota a l'aigua a causa d'haver esdevingut menys pesant que ella. insubmergible Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

reservat discret clos mut retret reticent taciturn quiet silenciós. Ella estava silenciosa. Ant. Xerraire. Comunicatiu. Conversador. Parlador (->). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

recolzar-se(->) anar de bracet, caminar repenjant-se al braç d'un altre. Ella anava de bracet amb el seu marit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

airós. És una noia molt airosa. gràcil abrinat, esvelt, alt i prim. cinturat, esvelt perquè és estret de cintura. àgil. Ella pujava les escales, àgil com una daina. Cp. prim Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 cita. 2 Text adduït per a aclariment o corroboració. al·legació(≠ al·legat) referència epígraf, breu citació que sol posar-se a la capçalera d'una obra literària o d'una part d'ella. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 aversió. 2 escrúpol(fam.). No tinguis escrúpol de beure amb aquest got: és ben net. fàstic(->) 3 Tenir repugnància: Repugnar(intr.). Ella repugnava de disfressar-se d'aquella manera. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. cortès. 2 m. El qui festeja una dona. galindoi festejador enamorat. Era un record del seu enamorat. galantejador cavaller. Ella només ballava amb el seu cavaller. fringaire(usat al Rosselló. Alc.) xicot Cp. promès Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]