El verb dir, en sentit general, té diversos significats. Per exemple, té el sentit de 'fer conèixer allò que es pensa per mitjà de paraules o del llenguatge escrit' (No m'ho facis dir dos cops) o 'una carta, un llibre, etc., dur escrita alguna cosa' (Què diu aquest llibre?).
Ara bé, la forma [...]
intercanviables en tots els contextos, perquè té i teniu s'usen sense pronoms febles al darrere per oferir una cosa a un receptor o més d'un. Per exemple:
Té el llibre, agafa'l però Tingues-lo o Ten-lo.
Teniu, agafeu els llibres però Tingueu-los.
[...]
) significa 'formar, constituir, integrar, combinar'; també 'crear, elaborar, confeccionar' i 'arranjar'. En conseqüència, no és adequat fer servir el verb composar amb aquests significats. Per exemple:
Es dedica a compondre cançons (i no Es dedica a composar cançons).
És un llibre compost de dues parts (i no És un [...]
aquests casos, davant d'infinitiu es pot mantenir amb en tots els registres, malgrat que en alguns contextos el complement també es pot introduir amb de. Per exemple:
Crec que no n'hi ha prou amb disculpar-se. (o bé ...no n'hi ha prou de disculpar-se)
Amb llegir quatre ratlles del llibre, ja en té prou [...]
citació del jutjat.
Així, en una frase com ara Les cites d'aquell llibre estan farcides d'errors cal substituir el mot cita per citació: Les citacions d'aquell llibre estan farcides d'errors.
[...]
En català, algunes expressions que signifiquen 'd'aquí a un període de temps breu' poden ser, entre altres, aviat, properament, sense trigar gaire, a tot tardar, com a molt tard, al més tard, segons el context. Per exemple:
Confiem que aviat publicaran el segon volum del llibre.
M'hauries d [...]
, embolicada
complicat, complicada
feixuc, feixuga
pesat, pesada
carregós, carregosa
Per exemple:
El llibre no el vaig acabar perquè era molt enrevessat.
Des del meu punt de vista té un estil massa feixuc.
Era una decisió complicada, però l'havia de prendre.
[...]
les fotografies a les periodistes).
Els ho dono jo (Dono això a les periodistes).
Els en dono jo (Dono diners a les periodistes).
Els hi deixo el llibre (Deixo el llibre a les periodistes, al calaix).
Cal tenir en compte que els parlars orientals i part del lleidatà, que fan servir la variant hi en [...]
complement directe: li'l, li la, li'ls i li les. Per exemple:
Li l'envia (Envia el llibre a la mare).
Posa-li-la (Posa-li la crema al teu fill).
Li'ls agafaré (Agafaré els petards al pare).
Pots portar-li-les? (Pots portar les tasses a la mestra?).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l [...]
Fitxa
7785/3Darrera versió: 30.03.2023
Títol
Combinacions de dos pronoms en valencià: li'l, li la, li'ls, li les
Resposta
En els parlars valencians, quan el pronom de complement indirecte singular licoincideix amb un pronom de complement directe determinat de tercera persona el, la, els, les, el pronom li, a diferència del que passa en altres parlars, no canvia de forma i es col·loca davant del pronom que fa de complement directe: li'l, li la, li'ls i li les. Per exemple:
Li l'envia (Envia el llibre a la mare).
Posa-li-la (Posa-li la crema al teu fill).
Li'ls agafaré (Agafaré els petards al pare).
Pots portar-li-les? (Pots portar les tasses a la mestra?).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.3a)
un abans de Crist)
el trenta-u de juliol (i no el trenta-un de juliol)
el vostre seient és a la fila u (i no a la fila un).
D'altra banda, la forma un davant de nom pot funcionar com a adjectiu numeral per indicar quantitat: un llibre, trenta-un arbres, etc.
Ara bé, tant un com u també poden [...]
Fitxa
7785/3Darrera versió: 30.03.2023
Títol
Combinacions de dos pronoms en valencià: li'l, li la, li'ls, li les
Resposta
En els parlars valencians, quan el pronom de complement indirecte singular licoincideix amb un pronom de complement directe determinat de tercera persona el, la, els, les, el pronom li, a diferència del que passa en altres parlars, no canvia de forma i es col·loca davant del pronom que fa de complement directe: li'l, li la, li'ls i li les. Per exemple:
Li l'envia (Envia el llibre a la mare).
Posa-li-la (Posa-li la crema al teu fill).
Li'ls agafaré (Agafaré els petards al pare).
Pots portar-li-les? (Pots portar les tasses a la mestra?).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.3a)