FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En què la diferència entre els adversaris és molt petita, s'aplica a una competició o a un enfrontament. És un partit molt igualat, que no s'acabarà de decidir fins als darrers minuts. Era de preveure que la lluita fos igualada, però no va ser així. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Semblar per l'aspecte. Aquest noi aparenta tenir setze anys. Mostrar com si fos real (un estat, una qualitat) que no ho és. Aparentava ser generós i solidari, però en realitat només actuava pensant en el seu interès. Fer veure que es té una posició social [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De color d'or. Caracteritzat per la prosperitat i l'esplendor. El segle xv va ser el període daurat de la literatura catalana. Època daurada. Anys daurats. Que representa la màxima aspiració d'algú. El seu somni daurat és participar en uns jocs olímpics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No conscient. Després de l'accident va estar dues hores inconscient. Reaccions inconscients. Part de l'estructura de la personalitat arrelada sota el llindar de la consciència, que influeix sobre el comportament. Que actua d'una manera imprudent i irreflexiva. Cal ser molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer obstacle. La manca de quòrum obsta a la celebració de la reunió. no obstant això [o això no obstant] Tanmateix. L'equip s'havia entrenat poc; no obstant això, va guanyar el campionat. no obstant Tanmateix. Els exàmens han de ser simultanis; no obstant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lliurat a la desesperació. Degut a la desesperació. Una resolució desesperada. Un esforç desesperat. Que no dona lloc a l'esperança, que constitueix un greu perill. És un cas desesperat: no pot ser que no es mori. a la desesperada Posant-hi tot l'esforç, la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ús passatger que regula, segons el gust del moment, la manera de vestir-se, de viure, etc. Seguir la moda. Anar a la moda. Ser moda una cosa. Un vestit passat de moda. Anar vestit a l'última moda. Revista de modes. En estad., valor de l'observació més freqüent en un conjunt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'or. Semblant a l'or. La posta de sol cobria el paisatge de tons auris. Preciós 3. Tenia un record auri de la infantesa. Daurat2 2. El segle xv va ser el període auri de la literatura catalana. Moneda d'or romana. Peça o moneda d'or, especialment el mancús o dinar i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent a la càtedra. Drets catedràtics. Professor numerari que ocupa en propietat una càtedra d'ensenyament. Els catedràtics de la universitat. Va ser nomenada catedràtica. poder ésser catedràtic d'una matèria Saber-ne molt. Reconeixement o [...]