FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina difosa a Europa als segles xvi i xvii que considerava la possessió dels metalls preciosos com la base de la riquesa d'un país i en prohibia l'exportació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desitjar fortament o immoderadament la possessió (d'una cosa o d'una persona). No cobejaràs la riquesa del proïsme. Una cosa és cobejar moneda i altra saber-la usar. Cobejar de fer una cosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gran quantitat, quantitat més que suficient, d'una cosa. Abundància de vi. Abundància de peix. Riquesa. Any d'abundància. Un país on regna l'abundància. Nedar en l'abundància. Viure en l'abundància. Riquesa d'expressió, de sentiment. L [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Augment en grandària, quantitat, nombre, valor, etc. A un increment petit de la variable correspon un increment petit de la funció. Acreixement, augment, de prosperitat, riquesa, etc. Allò en què augmenta una cosa. Prendre una cosa increment. Afix afegit, per exigències de [...]