, l'aigua es menja les pedres. 6 [consumir] menjar-se pron, rosegar. La rabia le come, la ràbia se'l menja. 7 jocs [ajedrez o damas] menjar-se pron, matar. Comer la reina, menjar-se la reina. 8 sin comerlo ni beberlo fig i fam sense moure un dit (o un peu, o una mà), sense fer-hi res, sense tenir-hi [...]

dona garrofes a qui no les pot rosegar. 26 Dios dará Déu proveirà. 27 Dios dirá Déu dirà. 28 Dios le ha dejado de su mano deixat de la mà de Déu. 29 Dios lo quiera Déu ho faci (o ho vulgui). 30 Dios los cría y ellos se juntan mai no s'ajunten si no s'assemblen, cada ovella amb sa parella. 31 Dios [...]

1 Consumir o deteriorar una cosa amb l'ús. consumir. Aquesta cuina consumeix molt gas. deteriorar destrossar. Aquest noi destrossa un vestit en pocs dies. atrotinar arrossinar rosegar. El rovell rosega el ferro. menjar. Aquesta caldera menja molt carbó. L'aiguafort es menja el coure. corroiro [...]

vida d'algú. Atemptar contra el pudor. Atemptar a la llibertat humana. abalançar-se (contra algú) atracar, atacar algú per obligar-lo a donar tot el que li demanen. 2 Començar una acció destructora sobre alguna cosa. menjar-se. L'àcid es menja el coure. rosegar. L'aiguafort rosega el ferro [...]

. Ant. No treure res a carregador. Rosegar l'os. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

arreplegadures, restes que hom arreplega. baleigso balejadures, restes de la batuda, a l'era. bocinallao menudall, restes petites de quelcom. brossa, restes dels vegetals escampades o apilotades. bavalles, rosegallso roseguies, restes que hom deixa al plat o a la menjadora, a mig rosegar. raïssos, íd. Acaba [...]