v intr [un sembrado] clarejar, pujar esclarissat.  [...]

v intr [Se conjuga como: envejecer] [amanecer] clarejar.  [...]

[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 esclarir. 2 [una cosa dudosa] esclarir, aclarir. 3 [el entendimiento] aclarir. 4 [ensalzar] il·lustrar. v intr 5 clarejar, esclarir-se el dia, fer-se de dia.  [...]

los veinte años, ranejava als vint anys. 6 [el día, el alba] clarejar, fer-se de dia. Al rayar el alba, en clarejar, en fer-se de dia. 7 rayar a gran altura fig excel·lir, brillar, sobresortir.  [...]

v tr 1 p fr [escoger] triar. v intr 2 [las abejas] trescar, triscar reg. v pron 3 [una tela] clarejar intr.  [...]

v tr 1 [dar claridad] aclarir. 2 [aclarar] esbandir, aclarir. Clarear la ropa, esbandir la roba. v intr 3 [el día] clarejar. 4 clarejar. El horizonte clarea, l'horitzó clareja. 5 al clarear a punta de dia (o d'alba), al rompent de l'alba. v pron 6 [un tejido] esmolar-se, aclarir-se. El codo del [...]

v impers 1 [amanecer] llostrejar, clarejar. 2 fig i poèt deixar-se entreveure (o albirar), apuntar. Alboreaba la paz, la pau es deixava albirar.  [...]

recordo que ja ho sabia. v intr 17 [el tiempo] esclarir-se pron, asserenar-se pron. 18 [el día] clarejar, llostrejar. 19 esclarir-se pron. 20 amer [un líquido] desespessir-se pron. v pron 21 aclarir-se. 22 [un líquido] desespessir-se, aclarir-se. 23 [la voz] aclarir-se. 24 [un bosque, un tejido [...]

[Se conjuga como: envejecer] v impers 1 apuntar el dia, fer-se clar, fer-se de dia, clarejar. Amanece tarde en invierno, es fa de dia tard a l'hivern. 2 amaneciendo a punta d'alba (o de dia), a trenc d'alba, al rompent de l'alba, a l'albada. v intr 3 arribar a trenc d'alba. Ayer amanecimos en la [...]

día a hora foscant, cap al tard, al capvespre, a ranvespre, a hora baixa. 10 al clarear el día en llostrejar, a trenc d'alba, al rompent de l'alba, a punta de dia. 11 al día al dia. 12 al día siguiente l'endemà. 13 al otro día l'endemà. 14 amanecer el día fer-se de dia, rompre (o apuntar, o clarejar [...]