11.
redempció
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
alliberament. rescat remença, redempció personal. Pagès de remença, serf, a l'edat mitjana, que podia redimir-se pagant ell mateix una quantitat al seu senyor. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
12.
secreter
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
escriptori. secretari(usat a l'edat mitjana). Fer diversos secretaris de fusta i de ferro (document del s. XIV, citat per Alc.). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
13.
vell
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. (Dit d'una persona) vellós, que comença a ésser vell. ancià gueto provecte, avançat en edat (o en experiència) madur, que ja no és jove, sense que sigui molt vell. gran(euf. i fam.). És jove, aquest home? —No, ja és gran. caduc. Un vell caduc, decrèpit, que ja fa catúfols [...]
1 adj. (Dit d'una persona) vellós, que comença a ésser vell. ancià gueto provecte, avançat en edat (o en experiència) madur, que ja no és jove, sense que sigui molt vell. gran (euf. i fam.). És jove, aquest home? —No, ja és gran. caduc. Un vell caduc, decrèpit, que ja fa catúfols. decrèpit. Un home decrèpit. senil, dèbil de tan vell. xaruc, que ja repapieja. renoc, es diu d'un solter vell. Un oncle renoc. ésser d'edat (o de molta edat). Era un senyor d'edat. Una dona de molta edat. ésser més vell que Matusalem tenir molts anys estar carregat d'anys caure de vell tenir una cama al fossar (o al calaix), ésser molt vell. ésser collidor, que està en edat de morir-se, que és molt vell. Cp. veterà 2 (Dit d'una cosa) → antiquat. antic (→) arcaic, es diu d'una cosa vella i en desús. Una expressió arcaica. primitiu. Art primitiu. secular (edifici, institució, costum, etc., de més de cent anys). Cp. multisecular mil·lenari, íd. de més de mil anys. immemorial (llei, costum, etc.) antediluvià (hiperb.) fòssil (fig.) anyenc, que té molts anys. Vi anyenc. ranci. De rància noblesa. inveterat (costum, vici) ésser més vell que anar a peu (acció, costum) ésser més vell que la tinya (o que el mal pa) ésser més vell que escopir (o pixar) a terra ésser més vell que cagar ajupit Cp. reescalfat (fig.): que ja no és nou, dit d'una idea, d'una opinió, etc., rònec 3 m. i f. Persona vella. gueto (fam.) jai o jaio iaio vellard ancià padrí (fam.) avi (fig.), persona d'edat molt avançada. patriarca (m. fig.), vell venerable, de gran autoritat moral. antanyàs renoc, fadrí vell. A can Bruguera sempre hi ha renocs. carronya (f.), mot injuriós per a designar una persona vella fastigosa, peresosa, avara. Cp. veterà: antic en una professió, etc. Ant. Jove. Nou. 4 Ésser vell: Vellotejar, començar a ésser vell. Repapiejar (→). Fer-se vell: Envellir. Revellir-se, tornar-se vell prematurament. Inveterar-se (un mal). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
14.
vellesa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
velledato vellura ancianitat senectut decrepitud canície(fig.) senilitat, afebliment del cos o de l'esperit causat per la vellesa. caducitat edat(euf.) l'hivern de la vida Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
15.
casador
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
maridable o maridadora (es diu solament de la dona) collidor, que està en edat de casar-se. núbil. És el mot savi equivalent de casador; es diu esp. de la dona. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
16.
empresonar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ficar a la presó (o a la garjola) encarcerar engarjolar arrestar, posar algú a la presó provisionalment, fins que una sentència decideixi. detenir, íd. recloure engabiar(fig. i fam.) internar, recloure en una casa de correcció o en un manicomi un delinqüent de menor edat o un irresponsable [...]
|
17.
època
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Data memorable en què s'acaba un ordre de fets i en comença un altre. era(->). L'era cristiana. L'era musulmana. període. El període romàntic. El període republicà de la història d'Espanya. edat. L'edat del ferro, que comença des del moment que l'home descobrí el ferro i l [...]
|
18.
condescendir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
prestar-se. Prestar-se algú a fer una cosa. deferir. Jo defereixo a la seva edat. complaure abellir-se a (quelcom), tornar-se condescendent. A la fi s'abellí a fer-ho. dignar-se. Senyor, digneu-vos a escoltar-me. cedir, accedir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
19.
encens
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
olíban Cp. timiama: confecció aromàtica semblant a l'encens, usada a l'edat mitjana però procedent de l'Orient. El llit... amb flors i rama, amb timiama el perfumava (Lo Spill, citat per Alc.). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
20.
seixanta
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
seixantena(es diu hab. en un sentit aproximat). Hi havia una seixantena de cantaires, uns seixanta. Quan s'aplica a l'edat d'una persona cal entendre-ho en sentit just. Ja ha passat la seixantena. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|