FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que plau d'una manera singular pel seu sabor, per la seva delicadesa, finor, excel·lència. Una menja exquisida. Una flor exquisida. Una poesia exquisida. Un poeta exquisit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Procurar-se amb treball. El pa que menja, ja l'afanya prou. Treballar sol·lícitament. En la feina s'afanya molt. Lliurar-se activament a una tasca, a una acció. Mai més no acabarà la tasca: no s'hi afanya gaire. Fer diligències actives. Avui, per a guanyar-se la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pastís de llet, ous i sucre que es posa al bany maria dins un motlle, perquè es prengui. Menja diversa presentada en forma de flam. Flam d'arròs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un animal, menjar-se (la seva presa). Els llops han devorat quatre ovelles. Les erugues han devorat les fulles. El nostre cos serà devorat pels cucs. Menjar àvidament. Després de la caminada, vam devorar el dinar. Té una gana, que no menja: devora. La devorava amb la mirada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Menja confitada, especialment en sal i vinagre. Avui mengem confitat. Carn, especialment conjunt de llom, costelles i embotits de porc, conservada dins olles amb oli o greix. Confitat d'ànec. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una menja massa dolça o greixosa, esmussar l'apetit (a algú), fer-se-li de difícil empassar. Una cosa, enutjar (a algú), per carregosa o insistent. Embafar-se algú de menjar arròs, de lloances. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que cap o que es pot rostir d'un cop en unes graelles. Menja composta de diverses menes de carn o de peix, rostides a la graella. Van menjar una graellada de peix. [...]
