FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar setge (a una fortalesa, a una ciutat, etc.). Assetjar un castell. Una ciutat assetjada. Voltar (un indret) per impedir de sortir-ne, per tractar d'entrar-hi. La neu va assetjar el refugi i no ens poguérem moure durant una setmana. Importunar insistentment (algú) amb les nostres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atacar bruscament (algú o, especialment, un edifici, una fortalesa, etc.). Uns lladres els varen assaltar a la recolzada de més enllà del pont. Assaltar un banc. Assaltaren coratjosament la trinxera. Envair impetuosament, a viva força. Obertes les portes, el públic [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mur de defensa o qualsevol altra defensa al davant del mur principal d'una fortalesa. Figura heràldica que representa un pany de muralla unit a una torre o a un castell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privilegi medieval que es concedia a les places fortes o als senyors de castells, consistent a poder aplegar a la ciutat o la fortalesa els habitants de les poblacions indefenses en cas de perill. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'assaltar. Donar l'assalt a l'enemic, a una fortalesa. Prendre per assalt. Rebutjar l'assalt. En esgr., combat amistós entre dos tiradors. Un assalt d'armes. Període de tres minuts dels que constitueixen un combat de boxa. [...]