Fer moure (una cosa, especialment una part del cos) desplaçant-la lleugerament. Tinc els dits balbs: no els puc bellugar. No puc bellugar els peus de mal que em fan. Ell bellugava el cap en senyal d'impaciència. Moure's desplaçant-se lleugerament, no estar quiet. Estigues ben quiet [...]

Fer soroll de cascavells. Una cosa que no està ben subjecta, bellugar, brandar, produint soroll. [...]

Forma originària d'un mot. L'ètim de bellugar és bullicare. [...]

Persona que fa bellugar els titelles. Persona que fabrica o ven titelles. [...]

El bestiar, fer migdiada en un lloc ombrat. Quan els bens s'amorrien, no hi ha manera de fer-los bellugar. [...]

Joc que consisteix a intentar atrapar amb la boca una figa seca que penja d'un cordill que hom agita per fer-la bellugar. [...]

pala. Tot el dia està remenant llibres, armes. És un assumpte que més val que no el remenem. remenar les cireres Tenir el poder, dirigir un assumpte. En aquesta associació, sempre remenen les cireres els mateixos. Moure, bellugar, (una part del cos) d'un cantó a l'altre [...]

Origen, filiació, d'un mot. Cercar l'etimologia de bellugar. Branca de la filologia que estudia les etimologies dels mots i llur evolució formal i semàntica. etimologia popular Relació espontània que estableix un parlant entre dos mots d'origen diferent però que [...]

Moure (alguna cosa, una part del cos) d'una banda a l'altra, fer bellugar. No menegis el cap així. Aquests penjolls, si fa gens de vent, tots es menegen. Regirar 2 1. Tota la nit s'ha estat menejant en el llit a causa de la febre. Remenar 1 1. S'hi afegeix la farina, es meneja fins [...]

saber la vostra arribada. Em va fer adonar de l'error. Fer afollar una vaca. El va fer agenollar. Fer anar algú pel camí dret. El vent fa bellugar les fulles. Aquests records no feien sinó augmentar el seu dolor. Ocasionar que (alguna cosa) s'esdevingui. Feu que ells vinguin. Déu [...]