Origen, filiació, d'un mot. Cercar l'etimologia de bellugar. Branca de la filologia que estudia les etimologies dels mots i llur evolució formal i semàntica. etimologia popular Relació espontània que estableix un parlant entre dos mots d'origen diferent però que [...]

Moure (alguna cosa, una part del cos) d'una banda a l'altra, fer bellugar. No menegis el cap així. Aquests penjolls, si fa gens de vent, tots es menegen. Regirar 2 1. Tota la nit s'ha estat menejant en el llit a causa de la febre. Remenar 1 1. S'hi afegeix la farina, es meneja fins [...]

saber la vostra arribada. Em va fer adonar de l'error. Fer afollar una vaca. El va fer agenollar. Fer anar algú pel camí dret. El vent fa bellugar les fulles. Aquests records no feien sinó augmentar el seu dolor. Ocasionar que (alguna cosa) s'esdevingui. Feu que ells vinguin. Déu [...]

v intr 1 [fer soroll de cascavells] cascabelear. 2 [bellugar produint soroll] golpetear.  [...]

Bellugar, el cavall, estant parat, les potes del davant, ara l'una ara l'altra, i deixar-les caure amb força i rapidesa gairebé al mateix lloc d'on les ha mogudes. [...]

Desestabilitzar un castell perquè se'l fa bellugar excessivament. [...]

[Se conjuga como: mullir] v intr 1 agitar-se pron, bellugar. v pron 2 moure's, agitar-se.  [...]

[Se conjuga como: mullir] v intr 1 [hervir] bullir. 2 fig [agitarse] bullir. 3 fig [figurar] moure's pron. Ahora tienen dinero y bullen mucho, ara tenen diners i es mouen molt. 4 [removerse] bellugar. Ya bulle, parece que despierta, ja belluga, sembla que es desperta. v tr 5 [mover] bellugar [una [...]

Titella compost d'un cap i d'uns braços enganxats al vestit, dins el qual el titellaire fica la mà per a fer-lo bellugar. [...]

agitació. bellugar bellugueig bellugor formigueig Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]