batalla, antigament. palafrè. A l'edat mitjana, cavall de sella però no de batalla. També, cavall en què anava muntat el criat que acompanyava el seu senyor quan aquest cavalcava o viatjava en un carruatge. rossío rossa, cavall dolent, vell i flac. perranya, íd. haca, cavall petit i vigorós. hacanea [...]

remolejar(v. intr.), defugir una feina, el compliment d'una obligació, etc., fent l'orni, amb dilacions, etc. esquivar eludir evitar evadir. Evadia sempre que podia les feines més pesades. fugir de. Fugir dels vicis. Fugir del born, defugir una batalla o una contesa. Cp. la locució fugir d [...]

prunes encara verdegen.. 2 Fer madurar un abscés (med.): Digerir. 3 Fig. Portar a maduresa un projecte, un pla, etc. covar(fig.). Mentrestant, ell covava el seu pla de batalla. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

algú) entrebatre's pugnar o estar en pugna lluitar (->) competir(esp. esportivament) Cp. boxar o boxejar 2 v. tr. Lliurar combat contra algú o alguna cosa. Combatre l'enemic, un error, una opinió. opugnar. Opugnar una opinió, una sentència. impugnar lliurar batalla a (o contra [...]

batalla romandre el camp (a algú) 2 v. intr. Complir-se un terme: acabar. complir. El dia tal compleix el primer termini. fer. D'aquell dia, avui fa un any. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

de batalla(d'algú), argument sobre el qual hom insisteix contínuament en una discussió. trumfoo atot(fig.) falòrnia, argument que no prova res i que hom dona com a decisiu. motiu de credibilitat, allò que sense demostrar pròpiament una cosa ens la fa acceptable. Terme usat esp. en estil religiós [...]

pertorbació. Cp. tropell truita(fam.) capgirament malendreç, manca de bon arranjament. rebull. En el rebull de la batalla. batibull, desordre, confusió. patollo patolla, conjunt de gent que van plegats desordenadament, atropelladament. ésser una olla de cols (o de cargols, o de grills) ésser un [...]