FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aquella que ha estat admesa en el lectorat. Clergue que havia rebut el lectorat i s'ocupava de la lectura dels textos bíblics. Aparell que projecta en una pantalla el contingut de microfilms i microfitxes, per a poder-los llegir. lector reproductor Lector que reprodueix sobre paper el fotograma que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és indulgent, que es presta a alguna cosa, per bona voluntat envers algú. Lector benèvol. Crític benèvol. Mostrar-se benèvol. Crítica benèvola. Que és signe de benevolència. Mirada benèvola. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En una transcripció, mot que es posa, entre parèntesis o entre claudàtors, al costat d'un mot equivocat o inintel·ligible en el text, a fi que el lector no atribueixi la falta al transcriptor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càrrec de lector. Ministeri dels dos establerts per al culte litúrgic, que pot ésser confiat als seglars, i que confereix la funció de llegir textos bíblics, llevat de l'Evangeli. El segon dels ordes menors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
discreció d'algú. Deixar d'explicar en un escrit alguna cosa indicant (al lector) el lloc del mateix escrit o d'un altre on la cosa és explicada. Atenir-se. Algú, fer passar de mans seves a mans d'altri. Trametre. Perdre part d'intensitat. Remetre la febre, el dolor, la tos. [...]