FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de persones que acompanya i segueix algú per fer-li honor en una cerimònia, en una marxa solemne, etc. El príncep amb el seu seguici. El seguici d'un enterrament. Conjunt dels seguidors o partidaris d'un personatge, d'una doctrina, etc. El líder i el seu seguici. Seguit1 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
anotar-ho. Manifestació de fets o d'idees que voluntàriament realitza un personatge, més o menys implicat en allò que diu, especialment als mitjans de comunicació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que excel·leix pel seu rang o mèrits, per la seva elegància, maneres, llenguatge, refinats. Un personatge distingit. Els invitats eren tots persones distingides. Maneres distingides. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un emblema. Que conté un emblema, que representa a la manera d'un emblema. Figura emblemàtica. Llenguatge emblemàtic. Personatge emblemàtic. Ciència que estudia els emblemes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa riure per la seva estranyesa, extrema lletjor, absurditat. Un personatge grotesc. Maneres grotesques. Element decoratiu estilitzat propi del Renaixement que imita éssers fantàstics, humans, vegetals i animals. [...]