FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fora de si. El noi, desfermat, corria cap a una de les noies. Sense control, sense mesura. L'ímpetu desfermat de la revolució. Li pegava amb una ira desfermada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Noi, noia. Promès, promesa. Llistó de fusta dels telers de mà, que serveix per a aguantar enrere el bastiment de les taules amb la pua ben separada de la roba. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Noi, noia, que és malcreient, que romanceja per no fer el que li diuen. Persona que s'embarca clandestinament en una nau o una aeronau sense satisfer el preu del passatge. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar tèrbola (alguna cosa). L'argila en suspensió enterbolia l'aigua. Una cosa, tornar-se tèrbola. Privar de lucidesa. Tu tens el cap enterbolit, noi: no hi veus clar, en aquest afer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
So, crit, agut. L'espinguet del clarí. Quins espinguets fa, aquesta criatura! Veu aguda. Amb el seu espinguet tapava totes les converses. Quin espinguet que té, aquest noi! Persona que xiscla, crida. [...]
