Fer content (algú) satisfent els seus desitjos, les seves aspiracions. Hi ha tanta demanadissa, que no podem acontentar tothom. Donar-se per content, satisfet, no desitjar res més. Ens acontentarem amb el mateix guany que l'any passat. Acontenta't amb el que et donaran i no demanis res més. Amb [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 contentar. 2 ésser de bon (o de mal) acontentar ser de buen (o mal) contentar. v pron 3 contentarse. 4 acontentar-se amb poca cosa contentarse con poco.  [...]

1 satisfer complaure exaudir, escoltar benignament un prec i concedir el que hom demana. fer content(algú) Ant. Descontentar. 2 (acontentar-sepron.) donar-se per content donar-se per satisfet donar-se per pagat no desitjar res més 3 limitar-se a conformar-se resignar-se Manuel Franquesa i En [...]

De mal acontentar.  [...]

Acció d'acontentar o d'acontentar-se.  [...]

treball difícil. Una situació difícil. Que costa de tractar, d'acontentar, d'una delicadesa exigent. No troba bé res, és una persona difícil.  [...]

Darreres gotes d'un líquid que han restat en un recipient. No hi ha cap altra ampolla: t'hauràs d'acontentar amb les escorrialles d'aquestes dues. Les escorrialles de la seva fortuna.  [...]

les distincions més subtils. Tenir un gust molt delicat, un paladar delicat, una orella molt delicada per a la música. De difícil acontentar. Ésser molt delicat en el menjar. Escrupolós 2. Ésser molt delicat en matèria d'honor. Dotat d'una gran finesa d'execució, que procedeix amb escrupolositat [...]

. Passat, fet, amb tristesa. Va ésser un dia trist per a nosaltres. Quina vida més trista que passem! Deplorable . Van tenir una fi ben trista. Dolorós, enutjós. És trist de no poder ajudar-los. Anteposat al substantiu, insuficient, ineficaç. Haver-se d'acontentar amb això: és un trist consol, és una [...]