Resultats de la cerca frase exacta: 687
|
231.
alemany -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cultura actual. baix alemany Grup de parles germàniques a què pertanyen diversos dialectes del nord d'Alemanya i el neerlandès. Ball de compàs binari en què prenen part algunes parelles que imiten les passes que executa la parella principal. [...]
|
|
232.
educar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajudar (algú) a desenvolupar les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals. Transmetre (a algú) coneixements, actituds, valors o formes de cultura. Educar el públic teatral. Educar un poble per a la democràcia. Formar (algú) en les normes de bon [...]
|
|
233.
filosofia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
primera Metafísica . Reflexió metòdica i crítica sobre la naturalesa, els pressupòsits, l'orientació, etc., d'un àmbit de la cultura. Filosofia de la ciència, del dret, de l'art, de la religió. Saviesa de qui sap suportar les vicissituds de la vida. Prendre's [...]
|
|
234.
departament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. El departament de guerra, de marina, de finances. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Grup destinat a la recerca i a l'ensenyament d'una matèria determinada en el si d'una universitat sota la direcció d'un cap. Divisió territorial i administrativa de certs estats [...]
|
|
235.
estudi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Ha publicat un estudi sobre el bandolerisme a Catalunya. Estudi d'audiència. estudis culturals Corrent teòric i crític que en un principi analitzava tant l'evolució i les formes de la cultura obrera com de la cultura popular i de massa, i que avui estudia la representació [...]
lingüístic -a
|
|
236.
difusió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'una cultura passen a una altra. Penetració d'elements lingüístics d'una llengua en una altra dins una mateixa àrea cultural. Nombre d'exemplars d'una publicació arribats a destinatari. És un diari amb molta difusió, arriba a tots els públics. En ràdio i [...]
|
|
237.
realisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
literàries de la mateixa època i de la mateixa cultura. Corrent pictòric del segle xix iniciat per G. Courbet i difós arreu, nascut com a reacció al Romanticisme idealista. Moviment literari i artístic, sorgit al primer terç del segle xix, que identifica la literatura i l [...]
|
|
238.
lingüístic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
antropològica Estudi de les relacions entre cultura i llenguatge, especialment de la manera com les estructures culturals es reflecteixen en les estructures lingüístiques. lingüística cognitiva Lingüística que parteix de la hipòtesi que la llengua és una capacitat [...]
|
|
239.
article
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de contingut variable d'una publicació periòdica. Gènere del periodisme d'opinió que consisteix en un comentari d'una certa extensió, signat i no sotmès necessàriament a una periodicitat fixa. Escrit d'aquest gènere. Un article de la secció de cultura [...]
|
|
240.
tret 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
rostre. Els trets de la seva fisonomia. Qualitat significativa, característica. Els principals trets del dialecte occidental. a grans trets En poques paraules, sumàriament. tret cultural Unitat significativa més petita en què es descompon una cultura. tret configuratiu [...]
|
lingüístic -a
1 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent al llenguatge, a les llengües i a la lingüística.
2 1 f. [FL] Ciència que estudia el llenguatge i s'interessa per descriure i explicar l'estructura i el funcionament sincrònic o diacrònic de les diferents llengües.
2 2 [FL] lingüística antropològica Estudi de les relacions entre cultura i llenguatge, especialment de la manera com les estructures culturals es reflecteixen en les estructures lingüístiques.
2 3 [FL] lingüística cognitiva Lingüística que parteix de la hipòtesi que la llengua és una capacitat cognitiva semblant a la resta de capacitats cognitives humanes.
2 4 [FL] lingüística comparada Branca de la lingüística basada en la comparació de diverses llengües.
2 5 [FL] lingüística computacional Branca de la lingüística que, tant en el seu vessant teòric com aplicat, se centra en l'elaboració de models i sistemes de comprensió i producció del llenguatge mitjançant tècniques informàtiques.
2 6 [FL] lingüística contrastiva Lingüística que estudia les diferències entre les llengües, especialment amb propòsits pedagògics amb vista a l'ensenyament de segones llengües.
2 7 [FL] lingüística descriptiva Lingüística sincrònica.
2 8 [FL] lingüística diacrònica Lingüística que se centra en l'estudi de l'evolució de les llengües.
2 9 [FL] lingüística estructural Estructuralisme 2.
2 10 [FL] lingüística general Lingüística que proposa elaborar mètodes d'anàlisi aplicables a qualsevol llengua o a descobrir els principis universals del llenguatge humà.
2 11 [FL] lingüística sincrònica Lingüística que estudia una llengua en un estat determinat de la seva evolució.
2 12 [FL] lingüística teòrica Lingüística general.