Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

manar

1 ordenar (→)
comandar
intimar, manar autoritàriament.
decretar
prescriure
preceptuar
disposar
establir
dictar o imposar
estatuir
comminar, manar una cosa sota amenaça d'una pena, esp. legal.
passar ordre de

2 (Usat com a v. abs.)
comandar
capitanejar
caciquejar (intr.), fer actes de cacic.
mestressejar. Era una dona a qui agradava de mestressejar.
portar la bandera (o la batuta)
menar la dansa
tallar el bacallà. A casa seva és la dona qui talla el bacallà.
tenir la paella pel mànec
remenar l'olla Cp. l'expressió ésser de l'olla, ésser dels qui manen o disposen.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions