1 colgar. 2 Esp. Donar sepultura a un mort. inhumar sepultar soterrar sebollir colgar. Colgar un cadàver. cantar (a algú) el gori-gori(fam.) portar (algú) panxa enlaire(fam.), portar-lo a enterrar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

f 1 [motlle de claus] clavera. 2 [forat] clavera. 3 tablero claveteado [para colgar cosas] m.  [...]

ètim, forma originària d'un mot. L'ètim de "colgar" és "collocare". Cp. semàntica o semasiologia Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

-a m i f 1 butifarrero -ra, morcillero -ra, chacinero -ra. f 2 barra para colgar butifarras.  [...]

v tr 1 [colgar] suspendre. 2 fig [interrumpir] suspendre. Suspender las conferencias, suspendre les conferències. 3 suspendre. Suspender los pagos, suspendre els pagaments. 4 [admirar] embadalir. 5 [exámenes] suspendre. Me han suspendido, m'han suspès. v pron 6 [interrumpirse] interrompre's [...]

v tr [Se conjuga como: acordar] 1 agr calçar, recalçar. 2 [aporcar] colgar. 3 mar [tirar de los acolladores] acollar.  [...]

-da adj 1 [participio pasado de colgar] penjat -ada, suspès -esa. 2 [ahorcado] penjat -ada. 3 dejar colgado fig i fam deixar penjat, penjar. 4 quedar colgado fig i fam quedar penjat, quedar-se a l'escapça, quedar (o restar) amb un pam de nas. adj i m i f 5 fam [drogado] penjat -ada.  [...]

m 1 [de religiós] hábito. 2 [habitud] hábito, costumbre f. 3 bot hábito. 4 [d'un cristall] hábito. 5 l'hàbit no fa el monjo el hábito no hace al monje. 6 penjar els hàbits (o els hàbits a la figuera) fig i fam ahorcar (o colgar) los hábitos. 7 rebre (o prendre) l'hàbit tomar el hábito.  [...]

v tr 1 [enterrar] sepultar, sebollir. 2 colgar, sepultar, soterrar. Un corrimiento de piedras y tierra sepultó el carro y los animales, una esllavissada de rocs i terra sepultà el carro i els animals. 3 fig [ocultar, olvidar] enterrar. Sepultar un recuerdo, enterrar un record. 4 fig [absorber [...]

Operació d'escampar o de colgar la llavor d'una planta en una terra convenientment llaurada i adobada, de manera que hi germini. [...]