FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apujar el preu (d'una cosa), fer-la cara. La carn, encara volen encarir-la més. Esdevenir més car. La carn s'ha encarit. La carn ha encarit. Lloar exageradament, ponderar. Com és que encariu una acció tan menyspreable? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molt tou i rugós de tan madur, s'aplica a una fruita. Figues secallones. Magre i pansit, a causa de l'edat. Un vell secalló. Oliva primerenca que, caiguda de l'arbre, s'asseca i s'arruga tota. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dotat de vida. Éssers animats. Una festa molt animada. Al capvespre, els carrers són animats. Quina conversa tan poc animada! En heràld., que és d'un esmalt diferent de l'esmalt del cos, s'aplica als ulls dels animals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar raons o proves que descarreguin (algú) d'una culpa, provar que (algú) no és culpable pel que ha fet. Jo el vaig disculpar d'haver arribat tan tard. Vinc a disculpar-me de no haver complert el seu encàrrec. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Descarregar (algú) d'una culpa. Qui el podrà exculpar d'una falta tan greu? Provar que (algú) no és culpable. La declaració d'aquell testimoni l'exculpà davant del tribunal. Tot i que s'exculparà, el trobaran igualment culpable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que hom presumeix, suposa, creu, que serà de tal o tal manera, que s'esdevindrà de tal o tal manera, etc. És presumible que sentirà separar-se de tan agradable companyia. La presumible separació entre llengua literària i llengua col·loquial. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mullena de les plantes, provinent de la rosada, la pluja, les boires, etc. La boira ha deixat tan bella aigualera que no es pot entrar al bosc sense prendre un bany. No veremarem fins que s'haurà eixugat l'aigualera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre (a algú) el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. L'hem de desacostumar de llevar-se tan tard. Perdre el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. Difícilment es desacostumarà de fumar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és estrany i extravagant pel seu caràcter absurd, còmic o ridícul. El majordom era un personatge estrafolari, amb aquells vestits passats de moda i aquell capteniment tan cerimoniós. El pelegrí duia una mena de túnica i un barret estrafolari. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de negligir. Manca de la deguda diligència o cura. La negligència dels vigilants va permetre que els presos escapessin. Falta, error, etc., en què hom incorre per negligència. No es pot castigar els nois per unes negligències tan petites. [...]
