71.
espanto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 espant, terror m [o f]. 2 [horror] horror m [o f], espant. 3 de espanto fam espantós -osa, horrorós -osa, terrible. 4 estar curado de espanto fam estar curat d'espants, no venir a algú res de nou, haver-ne vistes de tots colors. [...]
|
72.
acomodar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, acomodar un malalt en un llit. 7 fig [conciliar] reconciliar. 8 fig [adaptar un objeto] adaptar. Acomodar un cajón para silla, adaptar un calaix per a una cadira. 9 [proporcionar empleo] llogar, donar feina, col·locar. La acomodó de doncella con unos amigos, la llogà de criada a casa d'uns amics. 10 [venir [...]
|
73.
detención
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 detenció, aturament m. La detención de un asunto, la detenció d'un afer. Detención de un tren, detenció d'un tren. 2 deteniment m, detenció. Tenemos que estudiarlo con detención, ho hem d'estudiar amb deteniment. 3 [dilación] dilació. Vino sin detención, va venir sense dilació. 4 dr [prisión [...]
|
74.
embargo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [empacho] indigestió f, empatx. 2 dr embargament, embarg. 3 sin embargo no obstant això, això no obstant, malgrat això, amb tot, nogensmenys, tanmateix. 4 sin embargo de que malgrat que, a pesar que, tot i que. Vino, sin embargo de que estaba muy ocupado, va venir malgrat que estava molt [...]
|
75.
antiguo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'antic (o des d'antic), des de temps antic, des de fa molt de temps. 7 desde muy antiguo des de fa molt de temps. 8 en lo antiguo en l'antic. 9 estar chapado a la antigua estar fet a l'antiga. 10 lo antiguo el que és antic, les coses antigues. 11 venir de antiguo venir de lluny. m pl 12 antics. Los [...]
|
76.
hacia
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
prep 1 [dirección del movimiento] cap, cap a, en direcció a, vers, devers, envers. Hacia abajo, cap avall. Huyeron hacia Badalona, fugiren cap a Badalona. 2 [tiempo] cap a, vers, devers, pels volts de, aproximadament a. Vino hacia las nueve, va venir pels volts de les nou. 3 [dirección de un [...]
|
77.
tira
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [de tela, de papel] tira. 2 dr tira. 3 mar tira. 4 la tira fam [gran cantidad] una pila, un munt, un fotimer. Vino la tira de gente, va venir una pila de gent. 5 la tira [mucho] molt, moltíssim. Queda la tira para llegar al pueblo, falta molt per a arribar al poble. 6 saber la tira fam [...]
|
78.
deber 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 haver de, deure ant reg. Hoy debe venir aquí, avui ha de venir aquí. 2 deure. Aún me debe el dinero que le presté, encara em deu els diners que li vaig deixar. Te debo la vida, et dec la vida. 3 deber de [probabilidad] deure. Debe de ser muy feliz, deu ésser molt feliç. 4 quien debe y paga [...]
|
79.
reserva
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Escala de reserva, escala de reserva. 10 hist [de indígenas] reserva. 11 [generalmente en plural] reserva. Lo acepto pero con reservas, ho accepto però amb reserves. 12 a reserva de que a reserva de, si no. Prometió venir a reserva de que ocurriera algo imprevisto, va prometre de venir si no passava res [...]
|
80.
pelo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
venir d'un pèl. Se ha librado por un pelo, de examinarse, li ha vingut d'un pèl, d'examinar-se. 35 lucir buen pelo (o el pelo) lluir-li el pèl a algú, treure faves d'olla, alçar (o aixecar) el cap. 36 ni un pelo [nada] ni un pèl. 37 no tener pelos en la lengua fig no tenir pèls a la llengua, no anar amb [...]
m 1 [de hombre o animal] pèl. 2 [un cabello] cabell. 3 [cabellos] cabells pl, cabell. Cortarse el pelo, tallar-se els cabells (o el cabell). 4 [pelos o color de un animal] pèl, pelatge. 5 [de ave] pèl, borrissol. 6 [de planta] pèl, pelussa f, borrissol. 7 [brizna] pèl, bri. 8 [de una tela] pèl. 9 [en un diamante] pèl, tara f. 10 tecnol [defecto] pèl, tara f. 11 [cantidad mínima] pèl, bri. No hace ni un pelo de aire, no fa ni un pèl d'aire. 12 a contra pelo a contrapel. 13 agarrarse (o asirse) de un pelo aprofitar la més mínima ocasió. 14 al pelo fig [oportunamente] al pèl, com l'anell al dit, que ni fet d'encàrrec. 15 al pelo fig [en las telas] a pèl. 16 a medios pelos fig i fam [borracho] calent de cap (o d'orelles). 17 a pelo [equitación] a pèl. Montar un caballo a pelo, muntar un cavall a pèl. 18 a pelo [sin sombrero] descobert. 19 colgado de un pelo fig [inseguro] aguantat per un pèl (o fil). 20 con pelos y señales fig [muy detalladamente] amb tots els pèls i senyals, amb tots els ets i uts. 21 cortar un pelo en el aire [astuto] ésser una bona pua (o una vespa, o un gat vell). 22 dar para el pelo fig [reprender] clavar una allisada (o una fregada d'orelles). 23 de medio pelo fig [persona] un de tants. 24 de medio pelo fig [de baja calidad] de pa sucat amb oli. 25 de pelo en pecho fig que té collons (o pebrots, o penques), sense por. 26 echar el mal pelo fuera fig [salir de una mala temporada] tornar les aigües a mare, alçar (o aixecar) el cap, veure's les orelles. 27 en pelo [equitación] a pèl. 28 en pelo [desnudo] en pèl. 29 erizar los pelos posar els cabells de punta (o drets). 30 estar en un pelo [a punto] estar a dos dits. 31 estar hasta los pelos estar-ne fins al capdamunt. 32 faltar un pelo fig faltar un pèl. 33 ir a contra pelo anar a contrapel. 34 librarse por un pelo venir d'un pèl. Se ha librado por un pelo, de examinarse, li ha vingut d'un pèl, d'examinar-se. 35 lucir buen pelo (o el pelo) lluir-li el pèl a algú, treure faves d'olla, alçar (o aixecar) el cap. 36 ni un pelo [nada] ni un pèl. 37 no tener pelos en la lengua fig no tenir pèls a la llengua, no anar amb embuts. 38 no tener un pelo de tonto fam ésser net de clatell, ésser un peix que es porta l'oli, saber-la molt llarga. 39 no tocar un pelo de la ropa fig no tocar un fil de la roba. 40 no ver el pelo a uno fig no veure a. 41 poner los pelos de punta fig fer posar els cabells (o els pèls) de punta (o drets). 42 ponérsele los pelos de punta fig estar amb els cabells (o els pèls) de punta (o drets). 43 por un pelo fig d'un pèl. No le pilló el camión por un pelo, no el va atropellar el camió d'un pèl. 44 quitar el pelo de la dehesa fig [educar a alguien] polir algú, ensenyar maneres. 45 sin venir a pelo fig [importunamente] sense venir a tomb. 46 soltarse el pelo fig [obrar sin miramientos] anar a regna solta. 47 tirar del pelo fig clavar una estrebada. 48 tirarse de los pelos fig [desesperarse] estirar-se els cabells. 49 tomar el pelo prendre el pèl, rifar-se, passejar-se, fúmer-se, prendre la mida. Le toman el pelo, se'l rifen. 50 un pelo fig un pèl. Un pelo de aire, un pèl d'aire. 51 venir al pelo fig [oportunamente] venir a tomb, venir molt bé, venir com l'anell al dit, venir que ni fet d'encàrrec (o exprés). |