FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Solcar de canals (un país). Convertir en canal (un riu), fer-lo navegable. Conduir (l'aigua d'un vessant, d'un desguàs, etc.), per mitjà de canals o recs. Els sindicats canalitzen les lluites obreres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció o operació de fornir aigua a les terres per canals, séquies, etc. Aplicació d'un corrent d'aigua o d'una altra loció a una part del cos per rentar-la, desinfectar-la, etc. Mecanisme pel qual la sang, per mitjà del sistema vascular, arriba als teixits de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sedàs molt atapeït. tamís molecular Zeolita anhidra d'estructura cristal·lina que conté canals o porus de mides definides i pot separar molècules diverses segons el seu diàmetre crític. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb canals, solcs o estries. Columna acanalada. Que presenta una canal des de la regió dorsal fins a la gropa. Un cavall acanalat. En forma de canal. Que passa per un indret estret, per un congost, s'aplica especialment al vent. En heràld., que té els perfils exteriors formats per [...]