FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pal amb dues o més puntes o branques en un extrem que serveix per a regirar, apilotar, palla, fems, etc., agafar i carregar garbes, feixos. Forca de girar. Forca de ventar. Pal acabat en un extrem en dues puntes emprat pels forners per a ficar la llenya dins el forn. Barra de fusta que per un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar, pegar, clavar, llançar, posar, col·locar, ficar, etc. Fotre una puntada de peu, una empenta. Et fotré una plantofada que et tombaré. Li va fotre un tret al cap. Fot-ho a l'armari, que no ho vull veure més. fotre a mar [o fotre al rec, o fotre a la bassa, o fotre a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Asfixiar per immersió en un líquid. El va ficar dins de l'aigua i el va negar. S'ha bolcat la barca i s'han negat tots els qui hi anaven. negar-se en poca aigua Ofegar-se en un got d'aigua. Inundar, cobrir d'aigua. La riuada ha negat tots els camps. A causa de l'aiguat, s'han [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Articulació del braç i l'avantbraç i les parts toves que l'envolten, especialment la part posterior de l'articulació del braç i l'avantbraç. Ficar el braç dins l'aigua fins al colze. Estar de colzes sobre la taula. Donar un cop de colze. Rebre un cop de colze [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fixar a terra (un plançó, un esqueix, etc.), perquè hi arreli. Plantar pins, vinya. Ací, hi plantarem cols. Enterrar llavors, bulbs, etc., (d'una planta) perquè es desenvolupi. Ficar a terra l'extrem (d'un pal, d'una estaca, etc.), perquè s'hi mantingui dret. L [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
medicament, dins de l'organisme. Ficar una carta dins un sobre. Ocupar un lloc dins una junta. Educació musical dins l'escola. Recloure's dins el seu món interior. Diversitat de tendències dins un partit. Encendre's una llum dins la nit. Viure dins un ambient determinat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de metall que, introduint-la en el forat d'un pany i fent-la girar, posa en moviment el mecanisme del pany i serveix així per a obrir i tancar. La clau de casa. La clau de l'armari, del calaix. Ficar la clau al pany. Treure la clau del pany. Girar la clau. Tancar amb clau, sota clau [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'espardenyer. Agulla d'estorer. Enfilar una agulla. La gent estava tan estreta que no hi cabia ni una agulla, que no s'hi hauria pogut ficar ni una agulla, que una agulla no hauria caigut a terra. agulla saquera Agulla de cosir sacs. Instrument metàl·lic punxant emprat per a injectar, fer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura per la qual un animal incorpora els aliments. En l'home i en molts animals, cavitat que conté la llengua i les dents i va des dels llavis a la faringe. Cal posar-li el menjar a la boca. Se'l va ficar sencer a la boca. Menjar a boca plena. estar en boca Estar amb apetit de menjar [...]
davant d'un infinitiu amb un valor causal, i té un sentit proper al de la construcció com que seguida d'un verb en forma personal. Per exemple:
En no saber de què anava la conversa, es va ficar de peus a la galleda. (= Com que no sabia de què anava la conversa...)
Tal com passa amb el valor temporal [...]
